Urbanisme a la valenciana a Badalona

Com l’orxata i el bon arròs, l’urbanisme que afavoreix més als privats que al sector públic també es fa millor a València i sembla ser que el govern de XGA té aquest territori de parla catalana com a referent per a la seva política de planificació territorial a Badalona.

He trigat en fer aquest article sobre les dues principals propostes urbanístiques que fins ara ha fet el govern Albiol, el conveni urbanístic que pretenia instal·lar noves naus industrials a les Guixeres i el canvi de planejament que preveu mil nous habitatges al sector del Port. Ho he fet confiant en la seva paraula donada al ple dient que negociaria els dos temes amb la oposició.

Han passat mesos i l’aprovació definitiva del conveni de les Guixeres, aprovat  inicialment en el ple del 31 de gener, no ha tornat a ple per a la seva aprovació provisional, no saben com contestar els nostres arguments? Però vaig pas a pas i explico els dos casos:

Proposta de canvi de planejament zona port:

• Parlem de 17 illes d’edificis on el govern pretén passar de 2170 habitatges a 3193 habitatges possibles.
• No es computa el 15% de cessió d’aprofitament urbanístic, o sigui diners a la caixa municipal, per l’ampliació (la nova llei òmnibus ho permet)
• No es preveu increment d’habitatge públic.
• No es preveu ni un m² més d’espais lliures, ni de zona verda ni d’equipaments.

Del canvi de planejament del port l’Alcalde es va comprometre a negociar amb els grups municipals. Ens vam reunir el dia 3 d’abril els tres grups de l’oposició, l’Alcalde Albiol i el Gerent d’Urbanisme. En nom del grup d’ICV-EUiA vaig plantejar el següent:

• Volem memòria econòmica del que significa d’augment de lucre pels promotors.
• Demanem negociar un % de cessió d’aprofitament urbanístic, en aquest cas la llei permet no fer-ho però aquesta no impedeix que l’Ajuntament negocií i és l’Ajuntament qui té la paella pel mànec.
• És cert el que argumenta el govern que a la zona es superen els estàndards demanats d’espais lliures però són 14.154 m² dels quals només 291m² estan destinats a equipament, la resta és zona verda. És per això que demano a la reunió distribuir-los de forma diferent i augmentar la zona destinada a equipament tenint en compte que el planejament proposat preveu 1023 habitatges més a la zona.
• Demanem incloure un % d’habitatge públic a la proposta. En aquest cas igual que amb el tema de la cessió d’aprofitament la llei permet no fer-ho ja que s’incrementen habitatges però el sostre total en m² és el mateix però, insisteixo, la llei marca mínims i l’Ajuntament pot incloure-ho en el planejament.

Resposta de l’alcalde “En una setmana us tornaré a convocar perquè aquest és un tema important per la ciutat, us donarem resposta al que plantegeu”. Ha passat més d'un mes, no ens ha tornat a convocar i sembla ser que els interessos dels privats podran més que el sentit comú...per cert, i avui toca dir-ho, un dels interessats en l’operació: BANKIA.  

Canvi de planejament zona guixeres amb conveni urbanístic creatiu

Ho explicaré curt i entenedor. Un empresari te previst construir al sector sud de la ciutat, Avda Maresme, dos edificis d’oficines que complementin l’oferta del polígon industrial de la zona sud. La zona industrial sud no ha esdevingut el que totes i tots prevèiem i és clar no deixarem tirat aquest “emprenedor”. L’ajuntament li proposa una permuta i li canviem solars del privat per solars públics i que pugui desenvolupar 3 noves pastilles amb naus industrials a les Guixeres, res a dir, si en tot cas objectar que com sempre s’ajuda als més poderosos i no ajudem als petits autònoms i pimes que segur pateixen més que el constructor beneficiari. La sorpresa ve quan repassem les bondats de la proposta:

• L’Ajuntament valora les finques que rebrà del privat en 747.175,94€ per sobre del valor en què el privat va adquirir les finques recentment. L’Ajuntament es queda finques en sòl rústic i forestal que li paguem a preu d’or al privat!!!
• L’Ajuntament perdona 1.653.726,27€ dels costos d’urbanització de Torrent Vallmajor, urbanització que no té justificació, ja que l'obertura d’aquest carrer cul de sac només serveix per donar més façana útil a les naus que construirà el privat.
• L’Ajuntament a canvi de tres finques rústiques possibilita un patrimoni valorat en 11.905.729,90€ a l’empresa sense cap justificació raonada, creïble i ferma d’interès públic. Aquesta xifra la dóna el mateix privat en el seu informe econòmic de la operació.

Estem esperant resposta a les al·legacions presentades en aquest ruïnós negoci per l’Ajuntament que Albiol pretén fer.

Si algú de vosaltres vol documentació, plànols, etc  estaré encantat de quedar i explicar-li amb més detall aquestes operacions d’urbanisme a la valenciana.

La Badalona Grega II

El passat mes de febrer el govern municipal ens portava a aprovació inicial el pressupost municipal pel 2012, actualment en fase d’exposició pública i aprovació definitiva. El passat 29 de novembre el govern del PP de Badalona aprovava, amb l’abstenció de CiU i PSC, un Pla Econòmic i Financer que marcava la lletra i la música de les retallades posteriors ja produïdes, les anunciades i les que el pressupost en aprovació ja ha consignat. Ens governen, a Badalona, Catalunya i l’Estat Espanyol, dogmàtics del control de la despesa pública que volen, d’acord amb les seves idees, reduir al màxim els serveis públics. I ara entra en escena un nou actor per imposar aquesta ideologia als Ajuntaments: Cristóbal Montoro, Ministre d’Hisenda. A Badalona ho farà, passarem a estar intervinguts, però ho pot fer perquè el govern anterior, com la realitat ha demostrat, va actuar amb una irresponsabilitat desconeguda vers les finances de l’Ajuntament en la nostra història democràtica municipal.

Ho escrivia jo mateix en aquest Bloc “La Badalona Grega” el 6 de desembre i dissortadament tres mesos desprès els mals auguris es compleixen, i per culpa del deute de 36 M€ en factures impagades dels anys 2010 i 2011 passarem a estar sota tutela, perquè voluntàriament el govern municipal així ho ha decidit, del Ministeri d’Economia i Finances. 

De que estem parlant?

El govern central anuncia un suposat pla per ajudar als Ajuntaments a pagar deutes amb proveïdors però sota l’aparença d’una política de suport a les empreses i petits proveïdors, el pla és una nova línia d’ajuda indirecta a les entitats financeres que vulnera el marc constitucional, l’autogovern de Catalunya i l’autonomia municipal.

És un pla  que  pretén  estendre al món local les retallades ja instaurades a l’Estat i a Catalunya i ho fa intervenint els ajuntaments, sotmetent-los a la tutela del Ministeri d’Economia i Finances (MEF), vulnerant l’Estatut de Catalunya, ja que el control de les finances dels ajuntaments és de la Generalitat, i l’autonomia política dels ajuntaments.

Instaurarà la tecnocràcia a Badalona ja que el pla atorga uns poders a la intervenció de l’ajuntament que vulneren els principis democràtics i constitucionals. L'interventor elevarà  al Ple la proposta de relació de factures pendents i la relació corresponent. Aquesta disposició/obligació  atribueix unes funcions dels òrgans dels governs locals al personal funcionari de l’administració. En definitiva, comporta un buidatge polític del nostre consistori.

A qui ajuda realment, és als poderosos.  És una operació pactada entre el govern central i la banca on amb un aval de primera, com és la retenció de les transferències de l’Estat a l’Ajuntament, la banca que obté diners públics del BCE  a l’1% ens els prestarà als badalonins al 5%!!! Per acabar d’arrodonir el tema prima a les grans empreses, ja que el primer criteri és el possible descompte sobre l’import de la factura pendent de pagament. Només aquestes poden condonar i rebaixar les quanties. Podrà la PIME de Badalona establir descomptes sobre les factures que l’ajuntament li deu? No. Qui podrà? Les grans empreses de serveis. Ja ho tenim, negoci per la banca i per els de sempre. Com sempre qui paga la crisi? La ciutadania!!!!

Imposarà retallades.  Acollir-nos al pla comporta de moment un pla d’ajust de 10M€ sobre el pressupost aprovat inicialment. Que no se n'adonen que ja hem tocat l’os? Que la ciutadania i la qualitat dels serveis públics no aguanten ni un ajust més? Per aquest Pla d’Ajust el MEF ja ha preparat un formulari model, on exposa a l’ajuntament 16 mesures que us detallo textualment i podeu consultar al BOE del passat 16 de març:

Medida 1: Reducción de costes de personal (reducción de sueldos o efectivos)

Medida 2: Regulación del régimen laboral y retributivo de las empresas públicas tomando en consideración aspectos tales como el sector de actividad, el volumen de negocio, la percepción de fondos públicos

Medida 3: Limitación de salarios en los contratos mercantiles o de alta dirección, con identificación del límite de las retribuciones básicas y de los criterios para la fijación de las retribuciones variables y complementarias que en cualquier caso se vincularán a aspectos de competitividad y consecución de objetivos que promuevan las buenas prácticas de gestión empresarial.

Medida 4: Reducción del número de consejeros de los Consejos de Administración de las empresas del sector público.

Medida 5: Regulación de las clausulas indemnizatorias de acuerdo a la reforma laboral en proceso.

Medida 6: Reducción del número de personal de confianza y su adecuación al tamaño de la Entidad local

Medida 7: Contratos externalizados que considerando su objeto pueden ser prestados por el personal municipal actual.

Medida 8: Disolución de aquellas empresas que presenten pérdidas > ½ capital social según artículo 103.2 del TRDLVRL, no admitiéndose una ampliación de capital con cargo a la Entidad local.

Medida 9: Realizar estudio de viabilidad y análisis coste/beneficio en todos los contratos de inversión que vaya a realizar la entidad durante la vigencia del plan antes de su adjudicación, siendo dicha viabilidad requisito preceptivo para la celebración del contrato

Medida 10: Reducción de celebración de contratos menores (se primará el requisito del menor precio de licitación)

Medida 11: No ejecución de inversión prevista inicialmente

Medida  12: Reducción de cargas administrativas a los ciudadanos y empresas

Medida 13: Modificación de la organización de la corporación local

Medida 14: Reducción de la estructura organizativa de la EELL

Medida 15: Reducción de en la prestación de servicios de tipo no obligatorio.

Medida 16: Otras medidas por el lado de los gastos.

Fixeu-vos en les mesures 15, 11, 5 i 1. No em  puc arribar a imaginar què deu tenir al cap el tecnòcrata que quan parla dels ajuntaments escriu “Reducción en la prestación de servicios de tipo no obligatorio”. Optarà l’ajuntament de Badalona per mesures de racionalització i modernització com algunes de les indicades anteriorment, o bé per gestionar des dels serveis públics serveis ara externalitzats com apunta la mesura 7? Ho veurem el proper dimarts al ple, però crec que al govern municipal li agradaran més les mesures tipus 15, 11, 5 i 1 que no pas la 7. Jo sé que s’ha de racionalitzar en aquests moments la despesa i aposto per mesures com la de recuperar serveis públics ara en mans de privats, modernitzar l’administració, i augmentar ingressos. Si consulteu el BOE  (http://www.boe.es/boe/dias/2012/03/16/pdfs/BOE-A-2012-3750.pdf) del 16 de març veureu com el govern central també té una part del formulari del Pla d’Ajust dedicada a ingressos. Per no estendrem un convido a llegir uns quants posts més avall, propostes realistes, pragmàtiques i assumibles d’augment dels ingressos que ningú fins ara escolta.

A partir del proper dimarts a Badalona tindrem tecnocràcia, més negoci per la banca culpable de la crisi, i ajust a la grega. La responsabilitat no és només del PP, és del PP i dels “lumbreras” de PSC i CiU . Entre 2010 i 2011 aquí s’han deixat de pagar 36 M€ i qui dia passa any empeny, però en política com en tot a la vida, la realitat sempre s’imposa.   

Ho vaig dir el desembre en aquest bloc  i en la meva intervenció al ple de novembre, on es va aprovar el Pla Econòmic i Financer: Badalona ja no és romana, és grega. La tragèdia continua, dimarts el segon acte s’interpreta.

Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local o com el municipalisme es finança els seus deutes

En el proppassat Ple de la Diputació de Barcelona es va ratifcar per unanimitat el Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local que busca cobrir bona part dels deutes que la Generalitat té amb els Ajuntaments de Catalunya fins a 31 de desembre de 2011. Un Pla que permetrà la injecció de més de 210 milions d'euros (quasi 170 milions a la demarcació de Barcelona) a la tresoreria dels ajuntaments catalans gràcies a la implicació econòmica de les Diputacions, que aportaran tots els diners i s'endeutaran tot esperant que la Generalitat cobreixi els seus deutes.
Un Pla al que ICV-EUiA-EPM hi hem donat suport perquè els Ajuntaments necessiten liquiditat tot i qüestionar-ne les formes sobre les que s'ha estructurat i la seva explicació pública. Si es tracta d'un Pla finançat per les Diputacions per ajudar als Municipis, per què l'agenda comunicativa l'ha de marcar la Generalitat? Recordem que el Pla va ser fet públic pel govern de la Diputació de Barcelona (CiU-PP) el darrer 23 de febrer sense el debat suficient entre els grups de la institució i signat amb el President del Govern de la Generalitat de Catalunya i els de totes les Diputacions Catalanes una setmana abans de la seva aprovació en el Ple extraordinari de la Diputació de Barcelona.
ICV-EUiA-EPM hem qüestionat el procés de concreció del Pla, i creiem que en la urgència de la signatura d'un conveni de tal magnitud pot estar els seu principal desajust. Creiem que mereixia lleialtat i consens real amb tots el Grups polítics, i una major implicació i lleialtat dels Ajuntaments i el Departament d'Economia per posar damunt la taula la dimensió i la tipologia dels deutes de la Generalitat vers els Ajuntaments. Malauradament això no ha estat possible per les presses i per la utilització partidista de les institucions que sovint fan CiU i PP.
Considerem molt greu el marge de subjectivitat i discrecionalitat detectat en el llistat annexat al conveni on es detalla la relació de deutes amb els municipis a que es farà front, observant-se desproporcions importants entre municipis en situacions similars. A aquest fet cal afegir-hi que els ajuntaments no han disposat d'un període per fer al•legacions al llistat annex al conveni. Volem imputar aquests desajustos a errors o a la incapacitat tecnicopolítica de qui ha detallat el Pla i no a intencionalitats polítiques a l'hora de decidir què cobraran els nostres ajuntaments. Creiem que la concreció del Pla pot trencar amb el just tractament proporcional de les viles i ciutats de Catalunya i, en conseqüència, de la seva població i cal evitar-ho.
Per altra banda, no podem obviar que aquest Acord és conseqüència de l'incompliment, l'impagament i la deslleialtat de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments del país. Les polítiques immobilistes i radicals de control del dèficit, de la dreta d'aquest país, han ofegat als ajuntaments provocant la fallida i la ruïna de les PIMES dels nostres pobles i ciutats; i portant a milers de persones a l'atur i posant en perill el manteniment i la qualitat dels serveis públics municipals.
Ens trobem davant una irresponsable gestió del govern de Catalunya vers els governs locals, mai vista, de deslleialtat institucional i fins i tot per emprar el seu propi llenguatge "d'espoli als ens locals", on si no canvien molt les seves polítiques, la Generalitat seguirà incomplint les seves obligacions amb el món local, és a dir amb els serveis més pròxims a la ciutadania.
La coalició, des del municipalisme convençut i la defensa ferma de l'autonomia local, no podem acceptar que els Ajuntaments pateixin de forma agreujada les politiques liberals i dogmàtiques de control del dèficit públic que apliquen els governs estatal i català actuals.
I ara el món local ha de posar tiretes a les ferides que el govern de la Generalitat ha generat. Aquest acord, diguem-ho clar i ben alt, es fa per un autofinançament dels nostres Ajuntaments. Emprant un mecanisme impropi i que no té res de l'acord base que va generar el consens inicial de tots els grups de la Diputació de Barcelona. El resultat final comporta que les Diputacions faran de banc per realitzar una operació de tresoreria, a curt termini, en benefici de la Generalitat per pagar les obligacions cursades que no ha pagat durant el 2011.

La coalició ICV-EUiA-EPM hem estat coherents i tenim el convenciment que el nostre grup va iniciar el procés des del diàleg i les complicitats i l'acabem amb deslleialtats, desconfiances i molts dubtes sobre les garanties dels pagaments i el compliment de tots els acords per part del govern de la Generalitat.
Seguirem reclamant i insistint en voler conèixer el conjunt del deute de la Generalitat amb el món local (consignat, reconegut, amb ordre de pagament del 2011 i dels exercicis anteriors) i creiem que les Diputacions han d'exigir a la Generalitat quin és el calendari previst de pagament dels deutes que no estan recollits en el llistat annex i el compliment de les obligacions que ja avui ha de fer front de l'exercici 2012.
Quines garanties tenim del pagament del deute no reconegut en aquests moments del 2011? Quines garanties tenim que la Generalitat cobrirà les seves obligacions vers el món local contrets en l'exercici del 2012?
ICV-EUiA-EPM, des de l'oposició, estarem amatents que aquest pla extraordinari no vagi en detriment del pla de suport contra la crisi que tots els grups hem estat d'acord en tirar endavant.
En definitiva, estem d'acord que la prioritat de les Diputacions és donar suport als ajuntaments. Som municipalistes per convicció, per aquesta raó el nostre vot va ser afirmatiu, però ens hagués agradat que les Diputacions (en especial la de Barcelona) hagués encapçalat les reivindicacions del municipalisme i el seu conflicte amb la Generalitat per l'impagament, i no la subordinació mediàtica i estratègica de les Diputacions als interessos del Govern de la Generalitat com ha succeït. No oblidem que tots els recursos surten del món local, que de moment és amb recursos municipals que es paguen els deutes de la Generalitat amb els municipis, que són els municipis qui es financen els deutes que els altres tenen amb ells.

Idees per combatre la crisi a Badalona

Avui Badalona no té pressupost municipal aprovat, no té impostos ni ordenances fiscals aprovades pel 2012. Avui Badalona, en la pitjor crisi econòmica, quan més estan patint les famílies badalonines, quan més delicades són les finances municipals, degut a la caiguda d’ingressos, no té una política fiscal pròpia, d’ingressos i despeses que hauria de complir, en aquests moments, dos objectius imprescindibles i urgents:

1. Ajudar, dins de les mínimes possibilitats que té un ajuntament, a les famílies que més estan patint la crisi.
2. Explorar totes les possibilitats d’augment dels ingressos municipals i de rigor en la despesa, per tal de garantir el manteniment dels serveis públics municipals a la nostra ciutat.

Amb la premissa d’aquests dos objectius hem  proposat un acord a la resta de grups per tal d’aprovar una modificació de les ordenances fiscals.

El populisme mediàtic i fiscal no ajudaran a les famílies badalonines ni garantiran els serveis públics, i per això instem al govern i als grups de l’oposició a debatre les nostres propostes. 

Proposem un seguit de modificacions a les ordenances fiscals així com als impostos municipals.

Per tal de garantir el manteniment dels serveis públics proposem debatre les següents mesures de millora dels ingressos municipals:

• Davant l’obligatorietat d’augmentar l’IBI de la ciutat de Badalona, un 10% els exercicis 2012 i 2013 que estableix el decret publicat al BOE del 31 de desembre de 2011 que diu que “ Los inmuebles urbanos con arreglo a lo dispuesto en el artículo 72 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, resultarán incrementados en los siguientes porcentajes:
  a) El 10 por 100 para los municipios que hayan sido objeto de un procedimiento de valoración colectiva de carácter general para bienes inmuebles urbanos como consecuencia de una ponencia de valores total aprobada con anterioridad al año 2002, no pudiendo resultar el tipo de gravamen mínimo y supletorio inferior al 0,5 por ciento en 2012 y al 0,6 por 100 en 2013”.

Aquest augment, obligat per decret llei, augmenta de forma significativa els ingressos previstos i, per tant, instem al govern municipal del PP a revisar el Pla Financer aprovat al ple del mes de novembre, per tal de disminuir els ajustos previstos sobre el capítol 2 i 4 de la despesa municipal.

• Instaurar un nou supòsit de tributació gravable, referit als caixers automàtics d’entitats financeres amb façana al carrer, basat en l’aplicació d’una tarifa única per caixer, tenint en compte l’ocupació efectiva de la via pública i ponderant el resultat amb el coeficient de proporcionalitat de les categories fiscals d’IAE tal i com ja fan municipis com el de Terrassa.
• Iniciar un estudi de les empreses tributàries de l’IAE a la ciutat, per tal de revisar el carrerer amb l’objectiu d’actualitzar la seva qualificació ja que aquesta no ha estat revisada des de la darrera reforma d’aquest impost.
• Iniciar el treball intern a les àrees municipals per establir criteris de tarifació social en els serveis públics municipals a partir de l’any 2013.

Per tal d’ajudar a superar els efectes de la crisi a la ciutadania:

• Proposem aplicar una subvenció del 90% en la quota líquida de l’IBI a les unitats familiars empadronades a Badalona, que tinguin un pis, o bé estiguin pagant un lloguer i se’ls repercuteixi l’impost en el preu, que tinguin tots els seus membres en situació d’atur i que durant l’any 2011 no hagin rebut cap prestació de l’atur.
• Proposem aplicar una subvenció del 50% en la quota líquida de l’IBI a les unitats familiars que tenen tots els seus membres a l’atur però tenen algun tipus de prestació.
• Proposem subvencionar el 100% de l'lVTNU i fins el 100% de l'lBl, mentre dura tot el procés d'aixecament de la hipoteca a totes aquelles unitats familiars que han estat desnonades i s’ha subhastat el seu habitatge.

Per tal de fomentar l’ocupació estable i de qualitat:

• Establir una bonificació per als subjectes passius que tributin a l’IAE per quota municipal i que hagin incrementat la seva plantilla de treballadors amb contracte indefinit durant el període impositiu immediat anterior al de l’aplicació de la bonificació, segons el quadre següent:

Entre el 10% i el 19% d’increment de plantilla, 10% de bonificació

Entre el 20% i el 29% d’increment de plantilla, 20% de bonificació

Entre el 30% i el 39% d’increment de plantilla, 30% de bonificació

El 40% o més d’increment de plantilla, 40% de bonificació

• Proposem establir una subvenció del 50% de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) a tots els vehicles dels autònoms de la ciutat que estiguin destinats a la seva activitat.

Estem disposats a parlar-ne, hi ha algú a l’altre costat que vulgui fer-ho?

MORATÒRIA DE CENTRES DE CULTE: UNA NOVA MENTIDA I PROVOCACIÓ DE XAVIER GARCIA ALBIOL

Dissortadament Badalona va tornar a ser noticia abans del ple de desembre ja que el populista de dretes Garcia Albiol portava a ple una moratòria per l'obertura de centres de culte a la nostra ciutat.

Primera mentida: El showman que tenim per alcalde explicava als mitjans de comunicació, i coneixent-lo així ho explicarà a la ciutadania, que pretenia impedir l'obertura de mesquites “no creo que lo mejor para un barrio con el 35% de immigración sea tener una mezquita” declarava a la premsa. Dons bé, no és cert això que deia. La proposta de decret, rebutjada al ple per tots els grups de l'oposició, exceptuava de la  moratòria el sòl qualificat com a equipament. O sigui qualsevol congregació religiosa podia comprar sòl qualificat com a equipament i construir-hi el seu centre de culte. És mentider, però no és tonto, i per tant no se la jugava a perdre un recurs contra el seu decret.

Segona mentida: Un decret que justificava la moratòria per tal de realitzar un estudi sobre l’implantament de centres de culte a la ciutat l’únic que pretenia era impedir l’obertura d'un oratori musulmà al carrer Liszt. El showman no es pot permetre que els seus votants li tirin en cara que sent ell alcalde els musulmans obrin oratoris, sap que ha de complir la llei, que les seves promeses electorals són afortunadament irrealitzables per il·legals i buscava un subterfugi per poder negar la llicència municipal a aquesta comunitat.

Afortunadament el decret no va prosperar, la visió maniquea i excloent no és majoritària al ple municipal.

La regulació de la pluralitat religiosa és una de les proves de foc de les societats d’acollida i a Badalona hem de saber que la regulació dels centres de culte ha d’anar molt més enllà de la simple regulació tècnica, cal tenir en compte que avui a Catalunya no existeix cap mesquita construïda com a tal la qual cosa demostra que som encara lluny de ser una societat d’acollida. 

La ubicació dels llocs de culte pot representar un mecanisme importantíssim de cohesió social i territorial, per un costat, i de regeneració urbanística per l’altre.

Cal tenir present, també, la importància que els llocs de culte tenen per a determinades confessions -més enllà del fet exclusivament religiós- com per exemple en la religió musulmana el paper de centre social i cultural que desenvolupen aquests espais. Així, doncs, cal tenir en compte el paper aglutinador dels centres de culte entre els ciutadans no comunitaris i el paper que hi poden jugar en els processos de treball comunitari, desenvolupats pels ajuntaments, i en la resolució de conflictes que es puguin produir en el territori.

La multiculturalitat es dóna cada dia als nostres carrers, a les plaçes i escoles de Badalona. La diversitat religiosa la trobem al replà de la nostra escala, i els responsables municipals hem de actuar amb pedagogia però amb fermesa, defensant els drets dels nostres veïns i veïnes a practicar els seus cultes i assentant les bases d'una Badalona que volem que sigui d’acollida i no excloent. Qualsevol altre plantejament és negar la realitat i fer més traumàtic el canvi demogràfic inevitable de la nostra ciutat.  

Hem de fer una aposta valenta per tal que l’Ajuntament  comenci a aplicar polítiques avançades, lluny de dogmatismes o solucions a curt termini, aplicant principis laïcistes  que assegurin la correcta integració en el si de la nostra ciutat de les noves religions que avui són a casa nostra. Si no és així podem condemnar a una part de la població nouvinguda a una doble exclusió -la social- però, a més a més, la religiosa si es veuen obligats a seguir practicant les seves creences en locals sense les condicions mínimes adequades.

Afortunadament al ple del mes de novembre es va demostrar que la majoria de regidores i regidors de Badalona així ho pensen, tant de bo aquesta majoria política que aposta per la cohesió pugui ser alternativa a curt termini, a la demagògia populista de la dreta extrema.

La Badalona Grega

El passat ple del dia 29 de novembre el govern del Partit Popular va poder tirar endavant, gràcies a la abstenció de PSC i CiU, un anomenat Pla Econòmic Financer que no és res més que un brutal pla d’ajust que preveu la reducció de més de 15 milions d’euros en despesa directa dels serveis municipals, de l’ajuntament i dels seus organismes autònoms. 

Només vam votar en contra els dos regidors d’ICV i la regidora d’EUiA.  Ho vam fer no només per coherència i per denúncia, ho vam fer perquè existeixen alternatives, perquè les retallades no són una decisió tecnocràtica i obligada. Retallar i  reduir els serveis públics és fruit d’una opció ideològica determinada, la del neolliberalisme radical, que està aprofitant l’excusa de la crisi per imposar la seva opinió a la majoria.

A Badalona hi ha alternatives a les retallades. El govern del PP no té política d’ingressos, la seva proposta de taxes i ordenances fiscals va ser rebutjada pel ple municipal i no han presentat cap alternativa. Qui no té política d’ingressos no pot presentar una proposta de reducció de la despesa, i menys d’aquesta manera tant brutal.

El Partit Popular de Badalona no  ha explicat per cap mitjà  ni ens ha donat al nostre grup el seu pla d’ajust, només ha mostrat les xifres sense explicar quins programes reduiran, quins serveis públics deixaran de prestar. No ens trobem, per tant, davant d’un Pla Econòmic i Financer, ens trobem davant d’un pla d’ajust a la grega que tindrà greus conseqüències sobre els serveis públics i l’ocupació en la nostra ciutat. No estem parlant només de llocs de treball directes que es perdran a l’ajuntament i les seves empreses, estem parlant que el 2012 l’ajuntament deixarà de gastar prop de 13 milions d’euros en serveis directes. Hem de tenir present que aquesta reducció pressupostària afectarà també greument l’ocupació de les PIMES, els autònoms i les entitats del tercer sector que presten serveis per a l’administració local.

Avui Badalona ja no és romana, és grega.

Igual que a Grècia un govern irresponsable, el del PSC i CiU el passat mandat, tot i heretar una  situació financera sanejada el 2007 va amagar en els pressupostos compromisos de despesa al no consignar les partides necessàries per fer-hi front.

Els darrers pressupostos dels anys 2010 i 2011 no contemplaven tots els compromisos de despesa, en són responsables directes de la situació de les finances municipals. Com el cas del govern grec, anterior a Papandreu, la irresponsabilitat o incompetència d’uns gestors la pagaran els ciutadans, en aquest cas els ciutadans de Badalona.

Estem davant d’un pla a la grega en la seva aplicació, perquè el PP ens proposa un ajust brutal sobre la despesa directa dels serveis públics, sense reorganitzar l'estructura municipal, sense reorganitzar els recursos, sense negociar amb el govern de Madrid el deute de Badalona de 21milions d’euros. Mai un govern municipal ha fet una retallada tant àmplia sobre els capítols pressupostaris d’actuació directa municipal, dels serveis directes a la ciutadania. Des d'ICV combatrem aquest ajust, combatrem les retallades a Madrid, a Barcelona i a Badalona i, assenyalarem amb el dit els responsables directes de la situació financera actual i els responsables directes que han dissenyat un pla per reduir a la seva mínima expressió els serveis que l’ajuntament presta a la ciutadania. Avui Badalona és més grega que romana.

Avui el  govern  del senyor Albiol ha estat del tot irresponsable en la seva política d’ingressos. Un govern que fa menys d’un mes portava propostes al ple  de reducció d’impostos i que quan li rebutgen no presenta alternatives. Per tant, un govern que no té política d’ingressos no pot ser tant irresponsable de portar posteriorment, en menys d’un mes, el Pla d’Ajust Financer. Prometien baixar impostos, però avui li diuen als badalonins que el proper 2012 la despesa directa dels serveis municipals baixarà 13 milions d’euros; i el que és més greu, no han dit d’on retallaran perquè no han ensenyat les propostes de les àrees ni les retallades previstes a les empreses municipals.

Avui l’atur és un dels principals problemes dels badalonins i badalonines. I en aquest Pla d’Ajust es preveuen acomiadaments de més d’un centenar de persones de la plantilla municipal, sense comptar el que passarà a les empreses municipals. Hauríem de saber, i per tant comptar, que aquesta retallada també afectarà a l’activitat dels autònoms, PIMES i tercer sector que actualment presta serveis a l’ajuntament i que per tant repercutirà en la seva ocupació.

Amb aquesta baixada directa de 13 milions d’euros sobre el capítol 2 de despeses, ens hem de preguntar: Quantes beques no donarem? Quins serveis tancarem? Quins programes finalitzaran? Quantes portes d’escoles o biblioteques no repararem? Seguirem estant per sota del que marca la llei en atenció social? Quants ajuts individualitzats es reduiran? Quanta desocupació generarà en les empreses i les entitats que treballen per l’ajuntament?

Avui no existeix l’ajuntament de Badalona, avui existeix Badalona SA. Quadren els números, només això, com en una empresa. Quan més necessitats tenen els nostres ciutadans  i ciutadanes, ells  retallen el sector públic municipal a la seva mínima expressió. Crec que mai un govern havia estat tant desconnectat de les necessitats ciutadanes.

I per què han de presentar un pla d’ajust?

Perquè l’anterior govern de PSC i CiU no va fer front als pagaments quan tocaven.

Perquè dels 60 milions d’euros de deute, 23 milions són per a l’estat central i l’alcalde presenta un pla per  poder pagar-los en cinc anys.

Badalona és un oasi financer en comparació amb d’altres institucions locals. Tenim un nivell d’endeutament que ens obliga a fer ajustos, sí, però alguns han optat per utilitzar l’ajust necessari i conjuntural d’excusa per encobrir una reforma estructural dels serveis públics municipals que ja mai més seran com els coneixem avui en dia.

I encara més greu: no demanem crèdit per fer inversió, demanem crèdit per fer front a la despesa ordinària i per pagar el deute amb l’estat.

Hi ha una altra alternativa:

Ø      La renegociació del deute amb el govern central de 23 milions d’euros i el pagament per part de la Generalitat del deute amb Badalona de 8 milions d’euros.

Ø      La reorganització de l’administració municipal, en profunditat, per treure més profit dels recursos humans prescindint de contractes i subcontractes a empreses externes i  la fusió d’organismes autònoms i empreses municipals. Mesures de reorganització sense acomiadaments.

En definitiva, POLÍTICA DE RECURSOS HUMANS de la que sempre ha estat mancat l’ajuntament de Badalona.

Ø      La política impositiva:

La reforma del carrerer de l’IAE per tal de recaptar més. Mesura que afectaria fonamentalment a entitats financeres.

Increment del control i les inspeccions d’obres per recaptar més de ICIO  (impost de construccions). Ben cert, és millor això que perseguir comerciants paquistanesos.

L’IBI: si el comparem amb dades d’altres ciutats, aquí tenim molt de recorregut. Actualment el PP obre la porta a una revisió global del cadastre, ho apunten com a possibilitat. L’IBI no el tenim al tipus màxim i per tant podem tenir recorregut amb l’IBI sense tocar el cadastre. I podem establir subvencions i bonificacions, però com que no tenen política d’ingressos, com que no han fet ordenances fiscals per el 2012, les famílies que pateixen la crisi tampoc tenen ajudes via subvenció a l’IBI.

No es poden portar al ple retallades en la despesa sense una política d’ingressos.

No podem endeutar-nos per pagar al govern central.

No podem demanar crèdit per fer front a la despesa ordinària.

Ens espera un mandat grec, amb acomiadaments al sector públic municipal, als sectors que treballen per l’ajuntament i amb retallades brutals als serveis municipals.

Un mandat sense inversió perquè bona part del crèdit és per pagar el deute amb l’estat i l’altre per despesa ordinària i deutes del govern anterior, com per exemple 8 milions d’euros als que el consistori ha de fer front i s’haurien d’haver pressupostat als exercicis 2010 i 2011.

Igual  que a Grècia el poble grec pateix perquè els bancs alemanys i el FMI cobri,  el poble de Badalona patirà perquè cobri el govern central 23 milions d’euros. Badalona ja no es romana, Badalona ara és Grega.

Intervenció ple municipal 21 de desembre Moció per restringir l'arrelament

PLE MUNICIPAL DE BADALONA

INTERVENCIÓ DEL REGIDOR ÀLEX MAÑAS DAVANT LA PRESENTACIÓ D’UNA MOCIÓ PER REGULAR L’ARRELAMENT (I EL REAGRUPAMENT FAMILIAR) DEL PP I UNA ALTRA MOCIÓ PRESENTADA PER PSC, CIU I ERC, PER REGULAR L’ARRELAMENT

Avui no ens preocupava la moció del Partit Popular. Crèiem que, dissortadament, la presentaria i seria rebutjada. Passaria com un capítol més d’aquells que volen fer del debat sobre la immigració una estratègia per buscar vots.

Però estem molt sorpresos, ja que ens causa molt malestar veure que PSC, CiU i ERC ens porten una esmena que ve a dir el mateix que la moció del PP, on han eliminat el disbarat de vincular el reagrupament familiar, ja que està regulat per una directiva de la UE però on vostès, senyors del govern, proposen que es realitzi un informe negatiu per aquelles persones que sol·licitin un permís de residència temporal per arrelament i tinguin sancions per faltes greus o molt greus de les ordenances municipals.

No em sorprèn de CiU i no adreço la meva intervenció als regidors i regidores  d’aquest grup, als quals respecto i felicito si cal quan fan bé les coses, però amb qui ens separen valors  importants. CiU, presentant i donant suport a aquesta esmena ens demostra què volia dir Ferran Falcó, al seu bloc, quan parlava recentment que el que separava a CiU del PP en matèria de immigració era, i cito textualment, “l’actitud”, és a dir, comparteixen valors i es diferencien en l’actitud davant el que tos dos coincideixen a assenyalar com a problema. 

És per això que m’adreço als regidors i regidores del PSC i ERC convençut que al “tsunami” conservador i de dretes que assola Europa, les esquerres el podem combatre, només, sense renunciar als valors de l’esquerra: els valors de la justícia social i la igualtat en majúscules i no intentant contrarestar el discurs de la dreta, fent el mateix discurs però “ligth”.

Perquè això és el que passarà avui aquí, el senyor Garcia Albiol haurà aconseguit marcar l’agenda del PSC i d’ERC portant-los a aprovar una moció que diu que aquells ciutadans de Badalona en situació irregular tindran doble sanció, a diferència dels nascuts aquí o ja regularitzats, que pagarem una multa si infringim de forma greu o molt greu una ordenança. Els irregulars pagaran la multa i, a més, se’ls dificultarà el seu procés de regularització, comdenant-los a la irreguralitat perpètua, és a dir, a la explotació laboral, a l'economia submergida, a la sobreocupació, etc...

La seva moció és inoportuna, innecessària i, sobretot, injusta, com intentaré explicar tot seguit . Abans però, vull que pensem, tots i totes, que és la regularització per arrelament.

L’arrelament és un mecanisme excepcional per obtenir el permís de residència temporal. S’han de demostrar tres anys de permanència al municipi i un contracte de treball en ferm. És a dir, és un mecanisme creat perquè aquells que van arribar al nostre país de forma irregular, cridats per unes taxes de creixement econòmic molt favorables, poguessin regularitzar-se, entrar en la economia formal i poder contribuir a la riquesa de Catalunya.

Un tràmit, el de regularització per arrelament, que ja ha de comptar amb un informe preceptiu dels serveis municipals sobre la integració del demandant a la nostra societat i que, en cap cas, amb la legislació actual, cap persona amb antecedents penals, ni aquí ni enlloc, ja que cal el certificat de la Interpol, pot accedir a la regularització per arrelament. 

És per això, que la seva moció és inoportuna, i més inoportuna encara, si tenim en compte la disminució del fluxe d’irregulars que durant els anys 2009 i 2010 s’ha experimentat a l’Estat espanyol. La vaca ja no té llet i qui té gana busca altres vaques, com els 10.000 espanyols que durant el darrer mes han marxat a treballar a l’Argentina buscant una oportunitat que, avui, aquest Estat, no els hi dóna.

És perillosa perquè crea inseguretat jurídica: aplicacions diferenciades de les ordenances municipals per als “nacionals” i per als estrangers. Oblida, així, un dels principis bàsics de l’esquerra municipalista: la igualtat de drets i deures de tota la ciutadania, entenent la ciutadania com tothom que està empadronat i que, per aquest fet, disposa d’igualtat de drets i de deures. 

És injusta quan expressa “Que per les sol·licituds d’arrelament, l’informe comprovi l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes, bé pel sol·licitant, bé al domicili on aquest declari residir. A més, el fet d’haver recaigut sanció ferma per infracció greu, molt greu o reincidència de les ordenances municipals durant els últims dotze mesos, podrà constituir motiu suficient per a què la corporació local emeti informe de caràcter negatiu.”

O sigui, si un ciutadà per escopir dins d’un autobus, fer un grafit, pixar-se en un arbre, etc., tindrà una sanció de fins a 900 €, un estranger irregular tindrà doble sanció ja que pagarà la multa i, a més, se li impedirà la reva regularització i, no ens enganyem, no marxarà de la ciutat, simplement el condemnem a la irregularitat. Així, seguirà aquí, a Badalona, netejant la merda de les nostres cases cuidant els nostres avis, pares o fills però cobrant menys que si fos legal. I, el que és més injust, sancionem a tots els habitants empadronats d’un domicili perquè un d’ells hagi comès una sanció greu o molt greu d’una ordenança municipal.

Ciutadans amb doble sanció i ciutadans sancionats per allò que fan els qui conviuen amb ell al mateix domicili. Més injust impossible, no donem crèdit que ERC i PSC hagin signat això.

I de quina ordenança municipal estem parlant? De la de circulació? De la d’obres menors? De la de rases a la via pública? De la de civisme?. Si el que volem és incrementar el compliment de les ordenances municipals hi estarem d’acord. Però, perquè estan mesclant incompliment d’ordenances i immigració? És que han pensat que poden combatre el PP vinculant immigració i incompliment d’ordenances municipals?

Els recomano la lectura de l’editorial d’El Pais d’aquest diumenge on alertava que els patits democràtics europeus, intentant copiar les propostes xenòfobes i populistes per aturar la ultradreta, l’únic que aconseguien era legitimar el discurs de la ultradreta i, vostès, avui, matisant la moció del PP el que fan és donar-li una victòria al PP i carregar-los d’arguments.

Segurament vostès es refereixen a l’ordenança de civisme, no? Doncs si és així, assegurem el seu compliment incrementant les mesures que ens permetin sancionar els incívics. Nosaltres ni ho hem criticat ni ho criticarem i, el que és més important, pal·liem la manca de recursos econòmics municipals amb lideratge de l’Ajuntament. Feina i idees per seguir incrementant els projectes educatius de les nostres escoles i centres d’educació en el lleure, de les entitats juvenils dels nostres barris, dels plans d’entorns, dels plans de desenvolupament comunitari, etc . 

No tinguin, senyors del PSC i d'ERC, urgències electorals per aprovar mesures populistes i que vostès saben, ineficaces.

Com va dir un professional dels serveis socials de la nostra ciutat a un diari nacional, els problemes dels nostres barris que puguin generar l’arribada massiva d’immigrants, que hem experimentat arran del creixement econòmic, només tenen una solució: TEMPS, TREBALL I RECURSOS.

I a Badalona aquesta tasca ja l’hem fet amb anterioritat i, per tant, ho podem tornar a fer sense buscar dreceres que alimentin la bèstia del discurs xenòfob, molt llaminer en temps de crisi.

Però s’ha de fer sense renunciar als principis bàsics de la igualtat i la justícia social, amb una esquerra que no renuncia als seus valors ideològics davant la dreta, perquè una esquerra desarmada ideològicament és una esquerra derrotada i, avui, a Badalona i molt especialment vostè, senyor alcalde, ha cedit la hegemonia ideològica de la ciutat a la dreta. Des del primer moment a CiU, que li ha marcat l’agenda del seu govern, i a partir d’avui veiem que l’hi marca, també, el PP.

Senyor Serra, vostè és avui a Badalona la màxima expressió de la esquerra que renuncia als seus valors, la màxima expressió de l’esquerra derrotada.

Però els badalonins i badalonines han de saber que hi ha una esquerra, la de ICV-EUiA, que no renúncia als seus valors, que no es resigna i es reacomoda davant el discurs de la dreta, que plantem cara al PP: al carrer, als tribunals i al ple municipal i, el que és més important, que plantem cara als problemes que avui tenen els ciutadans oferint la nostra millor arma: valors per construir una ciutat més justa per a tothom, perquè la cohesió social no s’aconsegueix sense justícia social i, encara menys, cedint davant el discurs xenòfob, racista i desintegrador del Partit Popular de Badalona.

Àlex Mañas Ballesté

Regidor d’ICV-EUiA

Badalona, 21 de desembre de 2010