dijous, 22 de març del 2012

La Badalona Grega II


El passat mes de febrer el govern municipal ens portava a aprovació inicial el pressupost municipal pel 2012, actualment en fase d’exposició pública i aprovació definitiva. El passat 29 de novembre el govern del PP de Badalona aprovava, amb l’abstenció de CiU i PSC, un Pla Econòmic i Financer que marcava la lletra i la música de les retallades posteriors ja produïdes, les anunciades i les que el pressupost en aprovació ja ha consignat. Ens governen, a Badalona, Catalunya i l’Estat Espanyol, dogmàtics del control de la despesa pública que volen, d’acord amb les seves idees, reduir al màxim els serveis públics. I ara entra en escena un nou actor per imposar aquesta ideologia als Ajuntaments: Cristóbal Montoro, Ministre d’Hisenda. A Badalona ho farà, passarem a estar intervinguts, però ho pot fer perquè el govern anterior, com la realitat ha demostrat, va actuar amb una irresponsabilitat desconeguda vers les finances de l’Ajuntament en la nostra història democràtica municipal.

Ho escrivia jo mateix en aquest Bloc “La Badalona Grega” el 6 de desembre i dissortadament tres mesos desprès els mals auguris es compleixen, i per culpa del deute de 36 M€ en factures impagades dels anys 2010 i 2011 passarem a estar sota tutela, perquè voluntàriament el govern municipal així ho ha decidit, del Ministeri d’Economia i Finances. 

De que estem parlant?
El govern central anuncia un suposat pla per ajudar als Ajuntaments a pagar deutes amb proveïdors però sota l’aparença d’una política de suport a les empreses i petits proveïdors, el pla és una nova línia d’ajuda indirecta a les entitats financeres que vulnera el marc constitucional, l’autogovern de Catalunya i l’autonomia municipal.

És un pla  que  pretén  estendre al món local les retallades ja instaurades a l’Estat i a Catalunya i ho fa intervenint els ajuntaments, sotmetent-los a la tutela del Ministeri d’Economia i Finances (MEF), vulnerant l’Estatut de Catalunya, ja que el control de les finances dels ajuntaments és de la Generalitat, i l’autonomia política dels ajuntaments.

Instaurarà la tecnocràcia a Badalona ja que el pla atorga uns poders a la intervenció de l’ajuntament que vulneren els principis democràtics i constitucionals. L'interventor elevarà  al Ple la proposta de relació de factures pendents i la relació corresponent. Aquesta disposició/obligació  atribueix unes funcions dels òrgans dels governs locals al personal funcionari de l’administració. En definitiva, comporta un buidatge polític del nostre consistori.

A qui ajuda realment, és als poderosos.  És una operació pactada entre el govern central i la banca on amb un aval de primera, com és la retenció de les transferències de l’Estat a l’Ajuntament, la banca que obté diners públics del BCE  a l’1% ens els prestarà als badalonins al 5%!!! Per acabar d’arrodonir el tema prima a les grans empreses, ja que el primer criteri és el possible descompte sobre l’import de la factura pendent de pagament. Només aquestes poden condonar i rebaixar les quanties. Podrà la PIME de Badalona establir descomptes sobre les factures que l’ajuntament li deu? No. Qui podrà? Les grans empreses de serveis. Ja ho tenim, negoci per la banca i per els de sempre. Com sempre qui paga la crisi? La ciutadania!!!!

Imposarà retallades.  Acollir-nos al pla comporta de moment un pla d’ajust de 10M€ sobre el pressupost aprovat inicialment. Que no se n'adonen que ja hem tocat l’os? Que la ciutadania i la qualitat dels serveis públics no aguanten ni un ajust més? Per aquest Pla d’Ajust el MEF ja ha preparat un formulari model, on exposa a l’ajuntament 16 mesures que us detallo textualment i podeu consultar al BOE del passat 16 de març:

Medida 1: Reducción de costes de personal (reducción de sueldos o efectivos)
Medida 2: Regulación del régimen laboral y retributivo de las empresas públicas tomando en consideración aspectos tales como el sector de actividad, el volumen de negocio, la percepción de fondos públicos
Medida 3: Limitación de salarios en los contratos mercantiles o de alta dirección, con identificación del límite de las retribuciones básicas y de los criterios para la fijación de las retribuciones variables y complementarias que en cualquier caso se vincularán a aspectos de competitividad y consecución de objetivos que promuevan las buenas prácticas de gestión empresarial.
Medida 4: Reducción del número de consejeros de los Consejos de Administración de las empresas del sector público.
Medida 5: Regulación de las clausulas indemnizatorias de acuerdo a la reforma laboral en proceso.
Medida 6: Reducción del número de personal de confianza y su adecuación al tamaño de la Entidad local
Medida 7: Contratos externalizados que considerando su objeto pueden ser prestados por el personal municipal actual.
Medida 8: Disolución de aquellas empresas que presenten pérdidas > ½ capital social según artículo 103.2 del TRDLVRL, no admitiéndose una ampliación de capital con cargo a la Entidad local.
Medida 9: Realizar estudio de viabilidad y análisis coste/beneficio en todos los contratos de inversión que vaya a realizar la entidad durante la vigencia del plan antes de su adjudicación, siendo dicha viabilidad requisito preceptivo para la celebración del contrato
Medida 10: Reducción de celebración de contratos menores (se primará el requisito del menor precio de licitación)
Medida 11: No ejecución de inversión prevista inicialmente
Medida  12: Reducción de cargas administrativas a los ciudadanos y empresas
Medida 13: Modificación de la organización de la corporación local
Medida 14: Reducción de la estructura organizativa de la EELL
Medida 15: Reducción de en la prestación de servicios de tipo no obligatorio.
Medida 16: Otras medidas por el lado de los gastos.

Fixeu-vos en les mesures 15, 11, 5 i 1. No em  puc arribar a imaginar què deu tenir al cap el tecnòcrata que quan parla dels ajuntaments escriu “Reducción en la prestación de servicios de tipo no obligatorio”. Optarà l’ajuntament de Badalona per mesures de racionalització i modernització com algunes de les indicades anteriorment, o bé per gestionar des dels serveis públics serveis ara externalitzats com apunta la mesura 7? Ho veurem el proper dimarts al ple, però crec que al govern municipal li agradaran més les mesures tipus 15, 11, 5 i 1 que no pas la 7. Jo sé que s’ha de racionalitzar en aquests moments la despesa i aposto per mesures com la de recuperar serveis públics ara en mans de privats, modernitzar l’administració, i augmentar ingressos. Si consulteu el BOE  (http://www.boe.es/boe/dias/2012/03/16/pdfs/BOE-A-2012-3750.pdf) del 16 de març veureu com el govern central també té una part del formulari del Pla d’Ajust dedicada a ingressos. Per no estendrem un convido a llegir uns quants posts més avall, propostes realistes, pragmàtiques i assumibles d’augment dels ingressos que ningú fins ara escolta.

A partir del proper dimarts a Badalona tindrem tecnocràcia, més negoci per la banca culpable de la crisi, i ajust a la grega. La responsabilitat no és només del PP, és del PP i dels “lumbreras” de PSC i CiU . Entre 2010 i 2011 aquí s’han deixat de pagar 36 M€ i qui dia passa any empeny, però en política com en tot a la vida, la realitat sempre s’imposa.   

Ho vaig dir el desembre en aquest bloc  i en la meva intervenció al ple de novembre, on es va aprovar el Pla Econòmic i Financer: Badalona ja no és romana, és grega. La tragèdia continua, dimarts el segon acte s’interpreta.

divendres, 16 de març del 2012

Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local o com el municipalisme es finança els seus deutes


En el proppassat Ple de la Diputació de Barcelona es va ratifcar per unanimitat el Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local que busca cobrir bona part dels deutes que la Generalitat té amb els Ajuntaments de Catalunya fins a 31 de desembre de 2011. Un Pla que permetrà la injecció de més de 210 milions d'euros (quasi 170 milions a la demarcació de Barcelona) a la tresoreria dels ajuntaments catalans gràcies a la implicació econòmica de les Diputacions, que aportaran tots els diners i s'endeutaran tot esperant que la Generalitat cobreixi els seus deutes.
Un Pla al que ICV-EUiA-EPM hi hem donat suport perquè els Ajuntaments necessiten liquiditat tot i qüestionar-ne les formes sobre les que s'ha estructurat i la seva explicació pública. Si es tracta d'un Pla finançat per les Diputacions per ajudar als Municipis, per què l'agenda comunicativa l'ha de marcar la Generalitat? Recordem que el Pla va ser fet públic pel govern de la Diputació de Barcelona (CiU-PP) el darrer 23 de febrer sense el debat suficient entre els grups de la institució i signat amb el President del Govern de la Generalitat de Catalunya i els de totes les Diputacions Catalanes una setmana abans de la seva aprovació en el Ple extraordinari de la Diputació de Barcelona.
ICV-EUiA-EPM hem qüestionat el procés de concreció del Pla, i creiem que en la urgència de la signatura d'un conveni de tal magnitud pot estar els seu principal desajust. Creiem que mereixia lleialtat i consens real amb tots el Grups polítics, i una major implicació i lleialtat dels Ajuntaments i el Departament d'Economia per posar damunt la taula la dimensió i la tipologia dels deutes de la Generalitat vers els Ajuntaments. Malauradament això no ha estat possible per les presses i per la utilització partidista de les institucions que sovint fan CiU i PP.
Considerem molt greu el marge de subjectivitat i discrecionalitat detectat en el llistat annexat al conveni on es detalla la relació de deutes amb els municipis a que es farà front, observant-se desproporcions importants entre municipis en situacions similars. A aquest fet cal afegir-hi que els ajuntaments no han disposat d'un període per fer al•legacions al llistat annex al conveni. Volem imputar aquests desajustos a errors o a la incapacitat tecnicopolítica de qui ha detallat el Pla i no a intencionalitats polítiques a l'hora de decidir què cobraran els nostres ajuntaments. Creiem que la concreció del Pla pot trencar amb el just tractament proporcional de les viles i ciutats de Catalunya i, en conseqüència, de la seva població i cal evitar-ho.
Per altra banda, no podem obviar que aquest Acord és conseqüència de l'incompliment, l'impagament i la deslleialtat de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments del país. Les polítiques immobilistes i radicals de control del dèficit, de la dreta d'aquest país, han ofegat als ajuntaments provocant la fallida i la ruïna de les PIMES dels nostres pobles i ciutats; i portant a milers de persones a l'atur i posant en perill el manteniment i la qualitat dels serveis públics municipals.
Ens trobem davant una irresponsable gestió del govern de Catalunya vers els governs locals, mai vista, de deslleialtat institucional i fins i tot per emprar el seu propi llenguatge "d'espoli als ens locals", on si no canvien molt les seves polítiques, la Generalitat seguirà incomplint les seves obligacions amb el món local, és a dir amb els serveis més pròxims a la ciutadania.
La coalició, des del municipalisme convençut i la defensa ferma de l'autonomia local, no podem acceptar que els Ajuntaments pateixin de forma agreujada les politiques liberals i dogmàtiques de control del dèficit públic que apliquen els governs estatal i català actuals.
I ara el món local ha de posar tiretes a les ferides que el govern de la Generalitat ha generat. Aquest acord, diguem-ho clar i ben alt, es fa per un autofinançament dels nostres Ajuntaments. Emprant un mecanisme impropi i que no té res de l'acord base que va generar el consens inicial de tots els grups de la Diputació de Barcelona. El resultat final comporta que les Diputacions faran de banc per realitzar una operació de tresoreria, a curt termini, en benefici de la Generalitat per pagar les obligacions cursades que no ha pagat durant el 2011.
La coalició ICV-EUiA-EPM hem estat coherents i tenim el convenciment que el nostre grup va iniciar el procés des del diàleg i les complicitats i l'acabem amb deslleialtats, desconfiances i molts dubtes sobre les garanties dels pagaments i el compliment de tots els acords per part del govern de la Generalitat.
Seguirem reclamant i insistint en voler conèixer el conjunt del deute de la Generalitat amb el món local (consignat, reconegut, amb ordre de pagament del 2011 i dels exercicis anteriors) i creiem que les Diputacions han d'exigir a la Generalitat quin és el calendari previst de pagament dels deutes que no estan recollits en el llistat annex i el compliment de les obligacions que ja avui ha de fer front de l'exercici 2012.
Quines garanties tenim del pagament del deute no reconegut en aquests moments del 2011? Quines garanties tenim que la Generalitat cobrirà les seves obligacions vers el món local contrets en l'exercici del 2012?
ICV-EUiA-EPM, des de l'oposició, estarem amatents que aquest pla extraordinari no vagi en detriment del pla de suport contra la crisi que tots els grups hem estat d'acord en tirar endavant.
En definitiva, estem d'acord que la prioritat de les Diputacions és donar suport als ajuntaments. Som municipalistes per convicció, per aquesta raó el nostre vot va ser afirmatiu, però ens hagués agradat que les Diputacions (en especial la de Barcelona) hagués encapçalat les reivindicacions del municipalisme i el seu conflicte amb la Generalitat per l'impagament, i no la subordinació mediàtica i estratègica de les Diputacions als interessos del Govern de la Generalitat com ha succeït. No oblidem que tots els recursos surten del món local, que de moment és amb recursos municipals que es paguen els deutes de la Generalitat amb els municipis, que són els municipis qui es financen els deutes que els altres tenen amb ells.