dilluns, 29 d’octubre de 2012

Al·legacions a la modificació PEMU Dalt La Vila



Àlex Mañas Ballesté, major d’edat, amb DNIxxxxxxxxxxxxxxxxxx domiciliat –als efectes de notificacions - a la Pl. de la Vila, núm1, telèfon 93 483 26 18, que actua en nom del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Davant d’aquesta Corporació compareix i MANIFESTA:


Que amb motiu del període d’al·legacions que sorgeix de l’aprovació inicial Modificació puntual del PEMU del nucli històric de Dalt de la Vila en l'àmbit del Polígon d'actuació número 1 “carrer Pujol” (número d’expedient 15-A8-12) aprovat en Junta de Govern de 27/07/2012.

Presenta les següents

AL·LEGACIONS


Manca d’interès públic de la operació.

És obvi, s’assenyali com s’assenyali a l’instrument de planejament proposat, que les modificacions que es pretenen introduir al planejament només corresponen per beneficiar al particular que podrà realitzar l'operació.
La proposta de modificació del PEMU inclou dos canvis de planejament:
  • El carreró prolongació de Termes Romanes entre Fluvià i Lladó-Pujol, per enllaçar amb Sant Josep i de Rosés passa de xarxa viària de vianants (clau 5v) a edificable en règim de conservació del nucli històric (12b).
  • L’espai en talús entre la plataforma de les “casetes d’en Pujol” i la vorada del carrer Pujol, passa de zona de verd privat protegit (8a) en el PMU 2008-09, a una zona (8b) no descrita ni reglamentada en la Proposta (ni tampoc en el PMU 2008-09). Es pot anar a buscar una definició supletòria en el Pla General Metropolità, que el defineix com a verd privat d’interès tradicional.

Aquests canvis de zonificació comportaran l’edificació al carrer Pujol d’un edifici que no s’adiu amb l’esperit de consens que va portar a l’acord de la modificació del PEMU l’any 2008. Aquest edifici, a més, no s’adiu per alçada a la característica de conservació del nucli històric que s’ha pretès en el PEMU de Dalt La Vila .

La conservació de les restes arqueològiques i del patrimoni considerem que no justifica aquesta proposta tal i com està presentada, i s’utilitza aquest suposat interès públic per portar una proposta que només beneficia al privat i no pas a la ciutat.

La nostra coalició aposta per la conservació del nostre patrimoni, però aquest objectiu no es pot fer a costa de canviar la morfologia física d’un dels carrers més característics de Dalt La Vila.


SEGON.-  Manca de participació ciutadana i consens ciutadà.

Desprès d'un llarg procés de debat es va arribar a una proposta de PEMU consensuat políticament i amb les entitats ciutadanes, aquesta modificació del PEMU trenca el consens aconseguit i la seva aprovació ha incomplert la legislació urbanística en matèria de participació ciutadana.

En l’expedient de l’aprovació inicial no es contempla “El programa de participació ciutadana que l’ajuntament hagi aplicat al llarg del procés de formulació i tramitació del pla” tal i com recull l’article 59 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Tampoc s’ha informat al Consell Assessor d’Urbanisme de Badalona, ni s’ha informat prèviament als grups de la oposició, tot i que ens consta que CiU si ho ha estat, així com no hi ha hagut acord amb l’Associació de Veïns de Dalt la Vila.
Per tot allò exposat,



SOL·LICITO que:

1.   Es retiri l’aprovació inicial de la Modificació puntual del PEMU del nucli històric de Dalt de la Vila en l'àmbit del Polígon d'actuació número 1 “carrer Pujol” (número d’expedient 15-A8-12) aprovat en Junta de Govern de 27/07/2012.

2.  S’iniciï un procés de diàleg amb l’Avv de Dalt al Vila i els grups municipals per tal de buscar una proposta consensuada.






Àlex Mañas Ballesté
Regidor del grup municipal d’ICV-EUiA

Badalona, a 29 d’octubre de 2012

dilluns, 7 de maig de 2012

Urbanisme a la valenciana a Badalona


Com l’orxata i el bon arròs, l’urbanisme que afavoreix més als privats que al sector públic també es fa millor a València i sembla ser que el govern de XGA té aquest territori de parla catalana com a referent per a la seva política de planificació territorial a Badalona.

He trigat en fer aquest article sobre les dues principals propostes urbanístiques que fins ara ha fet el govern Albiol, el conveni urbanístic que pretenia instal·lar noves naus industrials a les Guixeres i el canvi de planejament que preveu mil nous habitatges al sector del Port. Ho he fet confiant en la seva paraula donada al ple dient que negociaria els dos temes amb la oposició.

Han passat mesos i l’aprovació definitiva del conveni de les Guixeres, aprovat  inicialment en el ple del 31 de gener, no ha tornat a ple per a la seva aprovació provisional, no saben com contestar els nostres arguments? Però vaig pas a pas i explico els dos casos:

Proposta de canvi de planejament zona port:

  • Parlem de 17 illes d’edificis on el govern pretén passar de 2170 habitatges a 3193 habitatges possibles.
  • No es computa el 15% de cessió d’aprofitament urbanístic, o sigui diners a la caixa municipal, per l’ampliació (la nova llei òmnibus ho permet)
  • No es preveu increment d’habitatge públic.
  • No es preveu ni un m² més d’espais lliures, ni de zona verda ni d’equipaments.

Del canvi de planejament del port l’Alcalde es va comprometre a negociar amb els grups municipals. Ens vam reunir el dia 3 d’abril els tres grups de l’oposició, l’Alcalde Albiol i el Gerent d’Urbanisme. En nom del grup d’ICV-EUiA vaig plantejar el següent:

  • Volem memòria econòmica del que significa d’augment de lucre pels promotors.
  • Demanem negociar un % de cessió d’aprofitament urbanístic, en aquest cas la llei permet no fer-ho però aquesta no impedeix que l’Ajuntament negocií i és l’Ajuntament qui té la paella pel mànec.
  • És cert el que argumenta el govern que a la zona es superen els estàndards demanats d’espais lliures però són 14.154 m² dels quals només 291m² estan destinats a equipament, la resta és zona verda. És per això que demano a la reunió distribuir-los de forma diferent i augmentar la zona destinada a equipament tenint en compte que el planejament proposat preveu 1023 habitatges més a la zona.
  • Demanem incloure un % d’habitatge públic a la proposta. En aquest cas igual que amb el tema de la cessió d’aprofitament la llei permet no fer-ho ja que s’incrementen habitatges però el sostre total en m² és el mateix però, insisteixo, la llei marca mínims i l’Ajuntament pot incloure-ho en el planejament.

Resposta de l’alcalde “En una setmana us tornaré a convocar perquè aquest és un tema important per la ciutat, us donarem resposta al que plantegeu”. Ha passat més d'un mes, no ens ha tornat a convocar i sembla ser que els interessos dels privats podran més que el sentit comú...per cert, i avui toca dir-ho, un dels interessats en l’operació: BANKIA.  

Canvi de planejament zona guixeres amb conveni urbanístic creatiu

Ho explicaré curt i entenedor. Un empresari te previst construir al sector sud de la ciutat, Avda Maresme, dos edificis d’oficines que complementin l’oferta del polígon industrial de la zona sud. La zona industrial sud no ha esdevingut el que totes i tots prevèiem i és clar no deixarem tirat aquest “emprenedor”. L’ajuntament li proposa una permuta i li canviem solars del privat per solars públics i que pugui desenvolupar 3 noves pastilles amb naus industrials a les Guixeres, res a dir, si en tot cas objectar que com sempre s’ajuda als més poderosos i no ajudem als petits autònoms i pimes que segur pateixen més que el constructor beneficiari. La sorpresa ve quan repassem les bondats de la proposta:

  • L’Ajuntament valora les finques que rebrà del privat en 747.175,94€ per sobre del valor en què el privat va adquirir les finques recentment. L’Ajuntament es queda finques en sòl rústic i forestal que li paguem a preu d’or al privat!!!
  • L’Ajuntament perdona 1.653.726,27€ dels costos d’urbanització de Torrent Vallmajor, urbanització que no té justificació, ja que l'obertura d’aquest carrer cul de sac només serveix per donar més façana útil a les naus que construirà el privat.
  • L’Ajuntament a canvi de tres finques rústiques possibilita un patrimoni valorat en 11.905.729,90€ a l’empresa sense cap justificació raonada, creïble i ferma d’interès públic. Aquesta xifra la dóna el mateix privat en el seu informe econòmic de la operació.

Estem esperant resposta a les al·legacions presentades en aquest ruïnós negoci per l’Ajuntament que Albiol pretén fer.

Si algú de vosaltres vol documentació, plànols, etc  estaré encantat de quedar i explicar-li amb més detall aquestes operacions d’urbanisme a la valenciana.

dijous, 22 de març de 2012

La Badalona Grega II


El passat mes de febrer el govern municipal ens portava a aprovació inicial el pressupost municipal pel 2012, actualment en fase d’exposició pública i aprovació definitiva. El passat 29 de novembre el govern del PP de Badalona aprovava, amb l’abstenció de CiU i PSC, un Pla Econòmic i Financer que marcava la lletra i la música de les retallades posteriors ja produïdes, les anunciades i les que el pressupost en aprovació ja ha consignat. Ens governen, a Badalona, Catalunya i l’Estat Espanyol, dogmàtics del control de la despesa pública que volen, d’acord amb les seves idees, reduir al màxim els serveis públics. I ara entra en escena un nou actor per imposar aquesta ideologia als Ajuntaments: Cristóbal Montoro, Ministre d’Hisenda. A Badalona ho farà, passarem a estar intervinguts, però ho pot fer perquè el govern anterior, com la realitat ha demostrat, va actuar amb una irresponsabilitat desconeguda vers les finances de l’Ajuntament en la nostra història democràtica municipal.

Ho escrivia jo mateix en aquest Bloc “La Badalona Grega” el 6 de desembre i dissortadament tres mesos desprès els mals auguris es compleixen, i per culpa del deute de 36 M€ en factures impagades dels anys 2010 i 2011 passarem a estar sota tutela, perquè voluntàriament el govern municipal així ho ha decidit, del Ministeri d’Economia i Finances. 

De que estem parlant?
El govern central anuncia un suposat pla per ajudar als Ajuntaments a pagar deutes amb proveïdors però sota l’aparença d’una política de suport a les empreses i petits proveïdors, el pla és una nova línia d’ajuda indirecta a les entitats financeres que vulnera el marc constitucional, l’autogovern de Catalunya i l’autonomia municipal.

És un pla  que  pretén  estendre al món local les retallades ja instaurades a l’Estat i a Catalunya i ho fa intervenint els ajuntaments, sotmetent-los a la tutela del Ministeri d’Economia i Finances (MEF), vulnerant l’Estatut de Catalunya, ja que el control de les finances dels ajuntaments és de la Generalitat, i l’autonomia política dels ajuntaments.

Instaurarà la tecnocràcia a Badalona ja que el pla atorga uns poders a la intervenció de l’ajuntament que vulneren els principis democràtics i constitucionals. L'interventor elevarà  al Ple la proposta de relació de factures pendents i la relació corresponent. Aquesta disposició/obligació  atribueix unes funcions dels òrgans dels governs locals al personal funcionari de l’administració. En definitiva, comporta un buidatge polític del nostre consistori.

A qui ajuda realment, és als poderosos.  És una operació pactada entre el govern central i la banca on amb un aval de primera, com és la retenció de les transferències de l’Estat a l’Ajuntament, la banca que obté diners públics del BCE  a l’1% ens els prestarà als badalonins al 5%!!! Per acabar d’arrodonir el tema prima a les grans empreses, ja que el primer criteri és el possible descompte sobre l’import de la factura pendent de pagament. Només aquestes poden condonar i rebaixar les quanties. Podrà la PIME de Badalona establir descomptes sobre les factures que l’ajuntament li deu? No. Qui podrà? Les grans empreses de serveis. Ja ho tenim, negoci per la banca i per els de sempre. Com sempre qui paga la crisi? La ciutadania!!!!

Imposarà retallades.  Acollir-nos al pla comporta de moment un pla d’ajust de 10M€ sobre el pressupost aprovat inicialment. Que no se n'adonen que ja hem tocat l’os? Que la ciutadania i la qualitat dels serveis públics no aguanten ni un ajust més? Per aquest Pla d’Ajust el MEF ja ha preparat un formulari model, on exposa a l’ajuntament 16 mesures que us detallo textualment i podeu consultar al BOE del passat 16 de març:

Medida 1: Reducción de costes de personal (reducción de sueldos o efectivos)
Medida 2: Regulación del régimen laboral y retributivo de las empresas públicas tomando en consideración aspectos tales como el sector de actividad, el volumen de negocio, la percepción de fondos públicos
Medida 3: Limitación de salarios en los contratos mercantiles o de alta dirección, con identificación del límite de las retribuciones básicas y de los criterios para la fijación de las retribuciones variables y complementarias que en cualquier caso se vincularán a aspectos de competitividad y consecución de objetivos que promuevan las buenas prácticas de gestión empresarial.
Medida 4: Reducción del número de consejeros de los Consejos de Administración de las empresas del sector público.
Medida 5: Regulación de las clausulas indemnizatorias de acuerdo a la reforma laboral en proceso.
Medida 6: Reducción del número de personal de confianza y su adecuación al tamaño de la Entidad local
Medida 7: Contratos externalizados que considerando su objeto pueden ser prestados por el personal municipal actual.
Medida 8: Disolución de aquellas empresas que presenten pérdidas > ½ capital social según artículo 103.2 del TRDLVRL, no admitiéndose una ampliación de capital con cargo a la Entidad local.
Medida 9: Realizar estudio de viabilidad y análisis coste/beneficio en todos los contratos de inversión que vaya a realizar la entidad durante la vigencia del plan antes de su adjudicación, siendo dicha viabilidad requisito preceptivo para la celebración del contrato
Medida 10: Reducción de celebración de contratos menores (se primará el requisito del menor precio de licitación)
Medida 11: No ejecución de inversión prevista inicialmente
Medida  12: Reducción de cargas administrativas a los ciudadanos y empresas
Medida 13: Modificación de la organización de la corporación local
Medida 14: Reducción de la estructura organizativa de la EELL
Medida 15: Reducción de en la prestación de servicios de tipo no obligatorio.
Medida 16: Otras medidas por el lado de los gastos.

Fixeu-vos en les mesures 15, 11, 5 i 1. No em  puc arribar a imaginar què deu tenir al cap el tecnòcrata que quan parla dels ajuntaments escriu “Reducción en la prestación de servicios de tipo no obligatorio”. Optarà l’ajuntament de Badalona per mesures de racionalització i modernització com algunes de les indicades anteriorment, o bé per gestionar des dels serveis públics serveis ara externalitzats com apunta la mesura 7? Ho veurem el proper dimarts al ple, però crec que al govern municipal li agradaran més les mesures tipus 15, 11, 5 i 1 que no pas la 7. Jo sé que s’ha de racionalitzar en aquests moments la despesa i aposto per mesures com la de recuperar serveis públics ara en mans de privats, modernitzar l’administració, i augmentar ingressos. Si consulteu el BOE  (http://www.boe.es/boe/dias/2012/03/16/pdfs/BOE-A-2012-3750.pdf) del 16 de març veureu com el govern central també té una part del formulari del Pla d’Ajust dedicada a ingressos. Per no estendrem un convido a llegir uns quants posts més avall, propostes realistes, pragmàtiques i assumibles d’augment dels ingressos que ningú fins ara escolta.

A partir del proper dimarts a Badalona tindrem tecnocràcia, més negoci per la banca culpable de la crisi, i ajust a la grega. La responsabilitat no és només del PP, és del PP i dels “lumbreras” de PSC i CiU . Entre 2010 i 2011 aquí s’han deixat de pagar 36 M€ i qui dia passa any empeny, però en política com en tot a la vida, la realitat sempre s’imposa.   

Ho vaig dir el desembre en aquest bloc  i en la meva intervenció al ple de novembre, on es va aprovar el Pla Econòmic i Financer: Badalona ja no és romana, és grega. La tragèdia continua, dimarts el segon acte s’interpreta.

divendres, 16 de març de 2012

Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local o com el municipalisme es finança els seus deutes


En el proppassat Ple de la Diputació de Barcelona es va ratifcar per unanimitat el Pla Extraordinari d'Assistència Financera Local que busca cobrir bona part dels deutes que la Generalitat té amb els Ajuntaments de Catalunya fins a 31 de desembre de 2011. Un Pla que permetrà la injecció de més de 210 milions d'euros (quasi 170 milions a la demarcació de Barcelona) a la tresoreria dels ajuntaments catalans gràcies a la implicació econòmica de les Diputacions, que aportaran tots els diners i s'endeutaran tot esperant que la Generalitat cobreixi els seus deutes.
Un Pla al que ICV-EUiA-EPM hi hem donat suport perquè els Ajuntaments necessiten liquiditat tot i qüestionar-ne les formes sobre les que s'ha estructurat i la seva explicació pública. Si es tracta d'un Pla finançat per les Diputacions per ajudar als Municipis, per què l'agenda comunicativa l'ha de marcar la Generalitat? Recordem que el Pla va ser fet públic pel govern de la Diputació de Barcelona (CiU-PP) el darrer 23 de febrer sense el debat suficient entre els grups de la institució i signat amb el President del Govern de la Generalitat de Catalunya i els de totes les Diputacions Catalanes una setmana abans de la seva aprovació en el Ple extraordinari de la Diputació de Barcelona.
ICV-EUiA-EPM hem qüestionat el procés de concreció del Pla, i creiem que en la urgència de la signatura d'un conveni de tal magnitud pot estar els seu principal desajust. Creiem que mereixia lleialtat i consens real amb tots el Grups polítics, i una major implicació i lleialtat dels Ajuntaments i el Departament d'Economia per posar damunt la taula la dimensió i la tipologia dels deutes de la Generalitat vers els Ajuntaments. Malauradament això no ha estat possible per les presses i per la utilització partidista de les institucions que sovint fan CiU i PP.
Considerem molt greu el marge de subjectivitat i discrecionalitat detectat en el llistat annexat al conveni on es detalla la relació de deutes amb els municipis a que es farà front, observant-se desproporcions importants entre municipis en situacions similars. A aquest fet cal afegir-hi que els ajuntaments no han disposat d'un període per fer al•legacions al llistat annex al conveni. Volem imputar aquests desajustos a errors o a la incapacitat tecnicopolítica de qui ha detallat el Pla i no a intencionalitats polítiques a l'hora de decidir què cobraran els nostres ajuntaments. Creiem que la concreció del Pla pot trencar amb el just tractament proporcional de les viles i ciutats de Catalunya i, en conseqüència, de la seva població i cal evitar-ho.
Per altra banda, no podem obviar que aquest Acord és conseqüència de l'incompliment, l'impagament i la deslleialtat de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments del país. Les polítiques immobilistes i radicals de control del dèficit, de la dreta d'aquest país, han ofegat als ajuntaments provocant la fallida i la ruïna de les PIMES dels nostres pobles i ciutats; i portant a milers de persones a l'atur i posant en perill el manteniment i la qualitat dels serveis públics municipals.
Ens trobem davant una irresponsable gestió del govern de Catalunya vers els governs locals, mai vista, de deslleialtat institucional i fins i tot per emprar el seu propi llenguatge "d'espoli als ens locals", on si no canvien molt les seves polítiques, la Generalitat seguirà incomplint les seves obligacions amb el món local, és a dir amb els serveis més pròxims a la ciutadania.
La coalició, des del municipalisme convençut i la defensa ferma de l'autonomia local, no podem acceptar que els Ajuntaments pateixin de forma agreujada les politiques liberals i dogmàtiques de control del dèficit públic que apliquen els governs estatal i català actuals.
I ara el món local ha de posar tiretes a les ferides que el govern de la Generalitat ha generat. Aquest acord, diguem-ho clar i ben alt, es fa per un autofinançament dels nostres Ajuntaments. Emprant un mecanisme impropi i que no té res de l'acord base que va generar el consens inicial de tots els grups de la Diputació de Barcelona. El resultat final comporta que les Diputacions faran de banc per realitzar una operació de tresoreria, a curt termini, en benefici de la Generalitat per pagar les obligacions cursades que no ha pagat durant el 2011.
La coalició ICV-EUiA-EPM hem estat coherents i tenim el convenciment que el nostre grup va iniciar el procés des del diàleg i les complicitats i l'acabem amb deslleialtats, desconfiances i molts dubtes sobre les garanties dels pagaments i el compliment de tots els acords per part del govern de la Generalitat.
Seguirem reclamant i insistint en voler conèixer el conjunt del deute de la Generalitat amb el món local (consignat, reconegut, amb ordre de pagament del 2011 i dels exercicis anteriors) i creiem que les Diputacions han d'exigir a la Generalitat quin és el calendari previst de pagament dels deutes que no estan recollits en el llistat annex i el compliment de les obligacions que ja avui ha de fer front de l'exercici 2012.
Quines garanties tenim del pagament del deute no reconegut en aquests moments del 2011? Quines garanties tenim que la Generalitat cobrirà les seves obligacions vers el món local contrets en l'exercici del 2012?
ICV-EUiA-EPM, des de l'oposició, estarem amatents que aquest pla extraordinari no vagi en detriment del pla de suport contra la crisi que tots els grups hem estat d'acord en tirar endavant.
En definitiva, estem d'acord que la prioritat de les Diputacions és donar suport als ajuntaments. Som municipalistes per convicció, per aquesta raó el nostre vot va ser afirmatiu, però ens hagués agradat que les Diputacions (en especial la de Barcelona) hagués encapçalat les reivindicacions del municipalisme i el seu conflicte amb la Generalitat per l'impagament, i no la subordinació mediàtica i estratègica de les Diputacions als interessos del Govern de la Generalitat com ha succeït. No oblidem que tots els recursos surten del món local, que de moment és amb recursos municipals que es paguen els deutes de la Generalitat amb els municipis, que són els municipis qui es financen els deutes que els altres tenen amb ells.

dijous, 12 de gener de 2012

Idees per combatre la crisi a Badalona


Avui Badalona no té pressupost municipal aprovat, no té impostos ni ordenances fiscals aprovades pel 2012. Avui Badalona, en la pitjor crisi econòmica, quan més estan patint les famílies badalonines, quan més delicades són les finances municipals, degut a la caiguda d’ingressos, no té una política fiscal pròpia, d’ingressos i despeses que hauria de complir, en aquests moments, dos objectius imprescindibles i urgents:

  1. Ajudar, dins de les mínimes possibilitats que té un ajuntament, a les famílies que més estan patint la crisi.
  2. Explorar totes les possibilitats d’augment dels ingressos municipals i de rigor en la despesa, per tal de garantir el manteniment dels serveis públics municipals a la nostra ciutat.
Amb la premissa d’aquests dos objectius hem  proposat un acord a la resta de grups per tal d’aprovar una modificació de les ordenances fiscals.

El populisme mediàtic i fiscal no ajudaran a les famílies badalonines ni garantiran els serveis públics, i per això instem al govern i als grups de l’oposició a debatre les nostres propostes. 

Proposem un seguit de modificacions a les ordenances fiscals així com als impostos municipals.

Per tal de garantir el manteniment dels serveis públics proposem debatre les següents mesures de millora dels ingressos municipals:
  • Davant l’obligatorietat d’augmentar l’IBI de la ciutat de Badalona, un 10% els exercicis 2012 i 2013 que estableix el decret publicat al BOE del 31 de desembre de 2011 que diu que “ Los inmuebles urbanos con arreglo a lo dispuesto en el artículo 72 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, resultarán incrementados en los siguientes porcentajes:
    a) El 10 por 100 para los municipios que hayan sido objeto de un procedimiento de valoración colectiva de carácter general para bienes inmuebles urbanos como consecuencia de una ponencia de valores total aprobada con anterioridad al año 2002, no pudiendo resultar el tipo de gravamen mínimo y supletorio inferior al 0,5 por ciento en 2012 y al 0,6 por 100 en
    2013”.
Aquest augment, obligat per decret llei, augmenta de forma significativa els ingressos previstos i, per tant, instem al govern municipal del PP a revisar el Pla Financer aprovat al ple del mes de novembre, per tal de disminuir els ajustos previstos sobre el capítol 2 i 4 de la despesa municipal.
  • Instaurar un nou supòsit de tributació gravable, referit als caixers automàtics d’entitats financeres amb façana al carrer, basat en l’aplicació d’una tarifa única per caixer, tenint en compte l’ocupació efectiva de la via pública i ponderant el resultat amb el coeficient de proporcionalitat de les categories fiscals d’IAE tal i com ja fan municipis com el de Terrassa.
  • Iniciar un estudi de les empreses tributàries de l’IAE a la ciutat, per tal de revisar el carrerer amb l’objectiu d’actualitzar la seva qualificació ja que aquesta no ha estat revisada des de la darrera reforma d’aquest impost.
  • Iniciar el treball intern a les àrees municipals per establir criteris de tarifació social en els serveis públics municipals a partir de l’any 2013.
Per tal d’ajudar a superar els efectes de la crisi a la ciutadania:
  • Proposem aplicar una subvenció del 90% en la quota líquida de l’IBI a les unitats familiars empadronades a Badalona, que tinguin un pis, o bé estiguin pagant un lloguer i se’ls repercuteixi l’impost en el preu, que tinguin tots els seus membres en situació d’atur i que durant l’any 2011 no hagin rebut cap prestació de l’atur.
  • Proposem aplicar una subvenció del 50% en la quota líquida de l’IBI a les unitats familiars que tenen tots els seus membres a l’atur però tenen algun tipus de prestació.
  • Proposem subvencionar el 100% de l'lVTNU i fins el 100% de l'lBl, mentre dura tot el procés d'aixecament de la hipoteca a totes aquelles unitats familiars que han estat desnonades i s’ha subhastat el seu habitatge.
Per tal de fomentar l’ocupació estable i de qualitat:
  • Establir una bonificació per als subjectes passius que tributin a l’IAE per quota municipal i que hagin incrementat la seva plantilla de treballadors amb contracte indefinit durant el període impositiu immediat anterior al de l’aplicació de la bonificació, segons el quadre següent:
Entre el 10% i el 19% d’increment de plantilla, 10% de bonificació
Entre el 20% i el 29% d’increment de plantilla, 20% de bonificació
Entre el 30% i el 39% d’increment de plantilla, 30% de bonificació
El 40% o més d’increment de plantilla, 40% de bonificació

  • Proposem establir una subvenció del 50% de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) a tots els vehicles dels autònoms de la ciutat que estiguin destinats a la seva activitat.
Estem disposats a parlar-ne, hi ha algú a l’altre costat que vulgui fer-ho?

dimarts, 3 de gener de 2012

MORATÒRIA DE CENTRES DE CULTE: UNA NOVA MENTIDA I PROVOCACIÓ DE XAVIER GARCIA ALBIOL

Dissortadament Badalona va tornar a ser noticia abans del ple de desembre ja que el populista de dretes Garcia Albiol portava a ple una moratòria per l'obertura de centres de culte a la nostra ciutat.

Primera mentida: El showman que tenim per alcalde explicava als mitjans de comunicació, i coneixent-lo així ho explicarà a la ciutadania, que pretenia impedir l'obertura de mesquites “no creo que lo mejor para un barrio con el 35% de immigración sea tener una mezquita” declarava a la premsa. Dons bé, no és cert això que deia. La proposta de decret, rebutjada al ple per tots els grups de l'oposició, exceptuava de la  moratòria el sòl qualificat com a equipament. O sigui qualsevol congregació religiosa podia comprar sòl qualificat com a equipament i construir-hi el seu centre de culte. És mentider, però no és tonto, i per tant no se la jugava a perdre un recurs contra el seu decret.

Segona mentida: Un decret que justificava la moratòria per tal de realitzar un estudi sobre l’implantament de centres de culte a la ciutat l’únic que pretenia era impedir l’obertura d'un oratori musulmà al carrer Liszt. El showman no es pot permetre que els seus votants li tirin en cara que sent ell alcalde els musulmans obrin oratoris, sap que ha de complir la llei, que les seves promeses electorals són afortunadament irrealitzables per il·legals i buscava un subterfugi per poder negar la llicència municipal a aquesta comunitat.

Afortunadament el decret no va prosperar, la visió maniquea i excloent no és majoritària al ple municipal.

La regulació de la pluralitat religiosa és una de les proves de foc de les societats d’acollida i a Badalona hem de saber que la regulació dels centres de culte ha d’anar molt més enllà de la simple regulació tècnica, cal tenir en compte que avui a Catalunya no existeix cap mesquita construïda com a tal la qual cosa demostra que som encara lluny de ser una societat d’acollida. 

La ubicació dels llocs de culte pot representar un mecanisme importantíssim de cohesió social i territorial, per un costat, i de regeneració urbanística per l’altre.

Cal tenir present, també, la importància que els llocs de culte tenen per a determinades confessions -més enllà del fet exclusivament religiós- com per exemple en la religió musulmana el paper de centre social i cultural que desenvolupen aquests espais. Així, doncs, cal tenir en compte el paper aglutinador dels centres de culte entre els ciutadans no comunitaris i el paper que hi poden jugar en els processos de treball comunitari, desenvolupats pels ajuntaments, i en la resolució de conflictes que es puguin produir en el territori.

La multiculturalitat es dóna cada dia als nostres carrers, a les plaçes i escoles de Badalona. La diversitat religiosa la trobem al replà de la nostra escala, i els responsables municipals hem de actuar amb pedagogia però amb fermesa, defensant els drets dels nostres veïns i veïnes a practicar els seus cultes i assentant les bases d'una Badalona que volem que sigui d’acollida i no excloent. Qualsevol altre plantejament és negar la realitat i fer més traumàtic el canvi demogràfic inevitable de la nostra ciutat.  

Hem de fer una aposta valenta per tal que l’Ajuntament  comenci a aplicar polítiques avançades, lluny de dogmatismes o solucions a curt termini, aplicant principis laïcistes  que assegurin la correcta integració en el si de la nostra ciutat de les noves religions que avui són a casa nostra. Si no és així podem condemnar a una part de la població nouvinguda a una doble exclusió -la social- però, a més a més, la religiosa si es veuen obligats a seguir practicant les seves creences en locals sense les condicions mínimes adequades.

Afortunadament al ple del mes de novembre es va demostrar que la majoria de regidores i regidors de Badalona així ho pensen, tant de bo aquesta majoria política que aposta per la cohesió pugui ser alternativa a curt termini, a la demagògia populista de la dreta extrema.