Idees per combatre la crisi a Badalona

Avui Badalona no té pressupost municipal aprovat, no té impostos ni ordenances fiscals aprovades pel 2012. Avui Badalona, en la pitjor crisi econòmica, quan més estan patint les famílies badalonines, quan més delicades són les finances municipals, degut a la caiguda d’ingressos, no té una política fiscal pròpia, d’ingressos i despeses que hauria de complir, en aquests moments, dos objectius imprescindibles i urgents:

1. Ajudar, dins de les mínimes possibilitats que té un ajuntament, a les famílies que més estan patint la crisi.
2. Explorar totes les possibilitats d’augment dels ingressos municipals i de rigor en la despesa, per tal de garantir el manteniment dels serveis públics municipals a la nostra ciutat.

Amb la premissa d’aquests dos objectius hem  proposat un acord a la resta de grups per tal d’aprovar una modificació de les ordenances fiscals.

El populisme mediàtic i fiscal no ajudaran a les famílies badalonines ni garantiran els serveis públics, i per això instem al govern i als grups de l’oposició a debatre les nostres propostes. 

Proposem un seguit de modificacions a les ordenances fiscals així com als impostos municipals.

Per tal de garantir el manteniment dels serveis públics proposem debatre les següents mesures de millora dels ingressos municipals:

• Davant l’obligatorietat d’augmentar l’IBI de la ciutat de Badalona, un 10% els exercicis 2012 i 2013 que estableix el decret publicat al BOE del 31 de desembre de 2011 que diu que “ Los inmuebles urbanos con arreglo a lo dispuesto en el artículo 72 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, resultarán incrementados en los siguientes porcentajes:
  a) El 10 por 100 para los municipios que hayan sido objeto de un procedimiento de valoración colectiva de carácter general para bienes inmuebles urbanos como consecuencia de una ponencia de valores total aprobada con anterioridad al año 2002, no pudiendo resultar el tipo de gravamen mínimo y supletorio inferior al 0,5 por ciento en 2012 y al 0,6 por 100 en 2013”.

Aquest augment, obligat per decret llei, augmenta de forma significativa els ingressos previstos i, per tant, instem al govern municipal del PP a revisar el Pla Financer aprovat al ple del mes de novembre, per tal de disminuir els ajustos previstos sobre el capítol 2 i 4 de la despesa municipal.

• Instaurar un nou supòsit de tributació gravable, referit als caixers automàtics d’entitats financeres amb façana al carrer, basat en l’aplicació d’una tarifa única per caixer, tenint en compte l’ocupació efectiva de la via pública i ponderant el resultat amb el coeficient de proporcionalitat de les categories fiscals d’IAE tal i com ja fan municipis com el de Terrassa.
• Iniciar un estudi de les empreses tributàries de l’IAE a la ciutat, per tal de revisar el carrerer amb l’objectiu d’actualitzar la seva qualificació ja que aquesta no ha estat revisada des de la darrera reforma d’aquest impost.
• Iniciar el treball intern a les àrees municipals per establir criteris de tarifació social en els serveis públics municipals a partir de l’any 2013.

Per tal d’ajudar a superar els efectes de la crisi a la ciutadania:

• Proposem aplicar una subvenció del 90% en la quota líquida de l’IBI a les unitats familiars empadronades a Badalona, que tinguin un pis, o bé estiguin pagant un lloguer i se’ls repercuteixi l’impost en el preu, que tinguin tots els seus membres en situació d’atur i que durant l’any 2011 no hagin rebut cap prestació de l’atur.
• Proposem aplicar una subvenció del 50% en la quota líquida de l’IBI a les unitats familiars que tenen tots els seus membres a l’atur però tenen algun tipus de prestació.
• Proposem subvencionar el 100% de l'lVTNU i fins el 100% de l'lBl, mentre dura tot el procés d'aixecament de la hipoteca a totes aquelles unitats familiars que han estat desnonades i s’ha subhastat el seu habitatge.

Per tal de fomentar l’ocupació estable i de qualitat:

• Establir una bonificació per als subjectes passius que tributin a l’IAE per quota municipal i que hagin incrementat la seva plantilla de treballadors amb contracte indefinit durant el període impositiu immediat anterior al de l’aplicació de la bonificació, segons el quadre següent:

Entre el 10% i el 19% d’increment de plantilla, 10% de bonificació

Entre el 20% i el 29% d’increment de plantilla, 20% de bonificació

Entre el 30% i el 39% d’increment de plantilla, 30% de bonificació

El 40% o més d’increment de plantilla, 40% de bonificació

• Proposem establir una subvenció del 50% de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) a tots els vehicles dels autònoms de la ciutat que estiguin destinats a la seva activitat.

Estem disposats a parlar-ne, hi ha algú a l’altre costat que vulgui fer-ho?

MORATÒRIA DE CENTRES DE CULTE: UNA NOVA MENTIDA I PROVOCACIÓ DE XAVIER GARCIA ALBIOL

Dissortadament Badalona va tornar a ser noticia abans del ple de desembre ja que el populista de dretes Garcia Albiol portava a ple una moratòria per l'obertura de centres de culte a la nostra ciutat.

Primera mentida: El showman que tenim per alcalde explicava als mitjans de comunicació, i coneixent-lo així ho explicarà a la ciutadania, que pretenia impedir l'obertura de mesquites “no creo que lo mejor para un barrio con el 35% de immigración sea tener una mezquita” declarava a la premsa. Dons bé, no és cert això que deia. La proposta de decret, rebutjada al ple per tots els grups de l'oposició, exceptuava de la  moratòria el sòl qualificat com a equipament. O sigui qualsevol congregació religiosa podia comprar sòl qualificat com a equipament i construir-hi el seu centre de culte. És mentider, però no és tonto, i per tant no se la jugava a perdre un recurs contra el seu decret.

Segona mentida: Un decret que justificava la moratòria per tal de realitzar un estudi sobre l’implantament de centres de culte a la ciutat l’únic que pretenia era impedir l’obertura d'un oratori musulmà al carrer Liszt. El showman no es pot permetre que els seus votants li tirin en cara que sent ell alcalde els musulmans obrin oratoris, sap que ha de complir la llei, que les seves promeses electorals són afortunadament irrealitzables per il·legals i buscava un subterfugi per poder negar la llicència municipal a aquesta comunitat.

Afortunadament el decret no va prosperar, la visió maniquea i excloent no és majoritària al ple municipal.

La regulació de la pluralitat religiosa és una de les proves de foc de les societats d’acollida i a Badalona hem de saber que la regulació dels centres de culte ha d’anar molt més enllà de la simple regulació tècnica, cal tenir en compte que avui a Catalunya no existeix cap mesquita construïda com a tal la qual cosa demostra que som encara lluny de ser una societat d’acollida. 

La ubicació dels llocs de culte pot representar un mecanisme importantíssim de cohesió social i territorial, per un costat, i de regeneració urbanística per l’altre.

Cal tenir present, també, la importància que els llocs de culte tenen per a determinades confessions -més enllà del fet exclusivament religiós- com per exemple en la religió musulmana el paper de centre social i cultural que desenvolupen aquests espais. Així, doncs, cal tenir en compte el paper aglutinador dels centres de culte entre els ciutadans no comunitaris i el paper que hi poden jugar en els processos de treball comunitari, desenvolupats pels ajuntaments, i en la resolució de conflictes que es puguin produir en el territori.

La multiculturalitat es dóna cada dia als nostres carrers, a les plaçes i escoles de Badalona. La diversitat religiosa la trobem al replà de la nostra escala, i els responsables municipals hem de actuar amb pedagogia però amb fermesa, defensant els drets dels nostres veïns i veïnes a practicar els seus cultes i assentant les bases d'una Badalona que volem que sigui d’acollida i no excloent. Qualsevol altre plantejament és negar la realitat i fer més traumàtic el canvi demogràfic inevitable de la nostra ciutat.  

Hem de fer una aposta valenta per tal que l’Ajuntament  comenci a aplicar polítiques avançades, lluny de dogmatismes o solucions a curt termini, aplicant principis laïcistes  que assegurin la correcta integració en el si de la nostra ciutat de les noves religions que avui són a casa nostra. Si no és així podem condemnar a una part de la població nouvinguda a una doble exclusió -la social- però, a més a més, la religiosa si es veuen obligats a seguir practicant les seves creences en locals sense les condicions mínimes adequades.

Afortunadament al ple del mes de novembre es va demostrar que la majoria de regidores i regidors de Badalona així ho pensen, tant de bo aquesta majoria política que aposta per la cohesió pugui ser alternativa a curt termini, a la demagògia populista de la dreta extrema.

La Badalona Grega

El passat ple del dia 29 de novembre el govern del Partit Popular va poder tirar endavant, gràcies a la abstenció de PSC i CiU, un anomenat Pla Econòmic Financer que no és res més que un brutal pla d’ajust que preveu la reducció de més de 15 milions d’euros en despesa directa dels serveis municipals, de l’ajuntament i dels seus organismes autònoms. 

Només vam votar en contra els dos regidors d’ICV i la regidora d’EUiA.  Ho vam fer no només per coherència i per denúncia, ho vam fer perquè existeixen alternatives, perquè les retallades no són una decisió tecnocràtica i obligada. Retallar i  reduir els serveis públics és fruit d’una opció ideològica determinada, la del neolliberalisme radical, que està aprofitant l’excusa de la crisi per imposar la seva opinió a la majoria.

A Badalona hi ha alternatives a les retallades. El govern del PP no té política d’ingressos, la seva proposta de taxes i ordenances fiscals va ser rebutjada pel ple municipal i no han presentat cap alternativa. Qui no té política d’ingressos no pot presentar una proposta de reducció de la despesa, i menys d’aquesta manera tant brutal.

El Partit Popular de Badalona no  ha explicat per cap mitjà  ni ens ha donat al nostre grup el seu pla d’ajust, només ha mostrat les xifres sense explicar quins programes reduiran, quins serveis públics deixaran de prestar. No ens trobem, per tant, davant d’un Pla Econòmic i Financer, ens trobem davant d’un pla d’ajust a la grega que tindrà greus conseqüències sobre els serveis públics i l’ocupació en la nostra ciutat. No estem parlant només de llocs de treball directes que es perdran a l’ajuntament i les seves empreses, estem parlant que el 2012 l’ajuntament deixarà de gastar prop de 13 milions d’euros en serveis directes. Hem de tenir present que aquesta reducció pressupostària afectarà també greument l’ocupació de les PIMES, els autònoms i les entitats del tercer sector que presten serveis per a l’administració local.

Avui Badalona ja no és romana, és grega.

Igual que a Grècia un govern irresponsable, el del PSC i CiU el passat mandat, tot i heretar una  situació financera sanejada el 2007 va amagar en els pressupostos compromisos de despesa al no consignar les partides necessàries per fer-hi front.

Els darrers pressupostos dels anys 2010 i 2011 no contemplaven tots els compromisos de despesa, en són responsables directes de la situació de les finances municipals. Com el cas del govern grec, anterior a Papandreu, la irresponsabilitat o incompetència d’uns gestors la pagaran els ciutadans, en aquest cas els ciutadans de Badalona.

Estem davant d’un pla a la grega en la seva aplicació, perquè el PP ens proposa un ajust brutal sobre la despesa directa dels serveis públics, sense reorganitzar l'estructura municipal, sense reorganitzar els recursos, sense negociar amb el govern de Madrid el deute de Badalona de 21milions d’euros. Mai un govern municipal ha fet una retallada tant àmplia sobre els capítols pressupostaris d’actuació directa municipal, dels serveis directes a la ciutadania. Des d'ICV combatrem aquest ajust, combatrem les retallades a Madrid, a Barcelona i a Badalona i, assenyalarem amb el dit els responsables directes de la situació financera actual i els responsables directes que han dissenyat un pla per reduir a la seva mínima expressió els serveis que l’ajuntament presta a la ciutadania. Avui Badalona és més grega que romana.

Avui el  govern  del senyor Albiol ha estat del tot irresponsable en la seva política d’ingressos. Un govern que fa menys d’un mes portava propostes al ple  de reducció d’impostos i que quan li rebutgen no presenta alternatives. Per tant, un govern que no té política d’ingressos no pot ser tant irresponsable de portar posteriorment, en menys d’un mes, el Pla d’Ajust Financer. Prometien baixar impostos, però avui li diuen als badalonins que el proper 2012 la despesa directa dels serveis municipals baixarà 13 milions d’euros; i el que és més greu, no han dit d’on retallaran perquè no han ensenyat les propostes de les àrees ni les retallades previstes a les empreses municipals.

Avui l’atur és un dels principals problemes dels badalonins i badalonines. I en aquest Pla d’Ajust es preveuen acomiadaments de més d’un centenar de persones de la plantilla municipal, sense comptar el que passarà a les empreses municipals. Hauríem de saber, i per tant comptar, que aquesta retallada també afectarà a l’activitat dels autònoms, PIMES i tercer sector que actualment presta serveis a l’ajuntament i que per tant repercutirà en la seva ocupació.

Amb aquesta baixada directa de 13 milions d’euros sobre el capítol 2 de despeses, ens hem de preguntar: Quantes beques no donarem? Quins serveis tancarem? Quins programes finalitzaran? Quantes portes d’escoles o biblioteques no repararem? Seguirem estant per sota del que marca la llei en atenció social? Quants ajuts individualitzats es reduiran? Quanta desocupació generarà en les empreses i les entitats que treballen per l’ajuntament?

Avui no existeix l’ajuntament de Badalona, avui existeix Badalona SA. Quadren els números, només això, com en una empresa. Quan més necessitats tenen els nostres ciutadans  i ciutadanes, ells  retallen el sector públic municipal a la seva mínima expressió. Crec que mai un govern havia estat tant desconnectat de les necessitats ciutadanes.

I per què han de presentar un pla d’ajust?

Perquè l’anterior govern de PSC i CiU no va fer front als pagaments quan tocaven.

Perquè dels 60 milions d’euros de deute, 23 milions són per a l’estat central i l’alcalde presenta un pla per  poder pagar-los en cinc anys.

Badalona és un oasi financer en comparació amb d’altres institucions locals. Tenim un nivell d’endeutament que ens obliga a fer ajustos, sí, però alguns han optat per utilitzar l’ajust necessari i conjuntural d’excusa per encobrir una reforma estructural dels serveis públics municipals que ja mai més seran com els coneixem avui en dia.

I encara més greu: no demanem crèdit per fer inversió, demanem crèdit per fer front a la despesa ordinària i per pagar el deute amb l’estat.

Hi ha una altra alternativa:

Ø      La renegociació del deute amb el govern central de 23 milions d’euros i el pagament per part de la Generalitat del deute amb Badalona de 8 milions d’euros.

Ø      La reorganització de l’administració municipal, en profunditat, per treure més profit dels recursos humans prescindint de contractes i subcontractes a empreses externes i  la fusió d’organismes autònoms i empreses municipals. Mesures de reorganització sense acomiadaments.

En definitiva, POLÍTICA DE RECURSOS HUMANS de la que sempre ha estat mancat l’ajuntament de Badalona.

Ø      La política impositiva:

La reforma del carrerer de l’IAE per tal de recaptar més. Mesura que afectaria fonamentalment a entitats financeres.

Increment del control i les inspeccions d’obres per recaptar més de ICIO  (impost de construccions). Ben cert, és millor això que perseguir comerciants paquistanesos.

L’IBI: si el comparem amb dades d’altres ciutats, aquí tenim molt de recorregut. Actualment el PP obre la porta a una revisió global del cadastre, ho apunten com a possibilitat. L’IBI no el tenim al tipus màxim i per tant podem tenir recorregut amb l’IBI sense tocar el cadastre. I podem establir subvencions i bonificacions, però com que no tenen política d’ingressos, com que no han fet ordenances fiscals per el 2012, les famílies que pateixen la crisi tampoc tenen ajudes via subvenció a l’IBI.

No es poden portar al ple retallades en la despesa sense una política d’ingressos.

No podem endeutar-nos per pagar al govern central.

No podem demanar crèdit per fer front a la despesa ordinària.

Ens espera un mandat grec, amb acomiadaments al sector públic municipal, als sectors que treballen per l’ajuntament i amb retallades brutals als serveis municipals.

Un mandat sense inversió perquè bona part del crèdit és per pagar el deute amb l’estat i l’altre per despesa ordinària i deutes del govern anterior, com per exemple 8 milions d’euros als que el consistori ha de fer front i s’haurien d’haver pressupostat als exercicis 2010 i 2011.

Igual  que a Grècia el poble grec pateix perquè els bancs alemanys i el FMI cobri,  el poble de Badalona patirà perquè cobri el govern central 23 milions d’euros. Badalona ja no es romana, Badalona ara és Grega.

Intervenció ple municipal 21 de desembre Moció per restringir l'arrelament

PLE MUNICIPAL DE BADALONA

INTERVENCIÓ DEL REGIDOR ÀLEX MAÑAS DAVANT LA PRESENTACIÓ D’UNA MOCIÓ PER REGULAR L’ARRELAMENT (I EL REAGRUPAMENT FAMILIAR) DEL PP I UNA ALTRA MOCIÓ PRESENTADA PER PSC, CIU I ERC, PER REGULAR L’ARRELAMENT

Avui no ens preocupava la moció del Partit Popular. Crèiem que, dissortadament, la presentaria i seria rebutjada. Passaria com un capítol més d’aquells que volen fer del debat sobre la immigració una estratègia per buscar vots.

Però estem molt sorpresos, ja que ens causa molt malestar veure que PSC, CiU i ERC ens porten una esmena que ve a dir el mateix que la moció del PP, on han eliminat el disbarat de vincular el reagrupament familiar, ja que està regulat per una directiva de la UE però on vostès, senyors del govern, proposen que es realitzi un informe negatiu per aquelles persones que sol·licitin un permís de residència temporal per arrelament i tinguin sancions per faltes greus o molt greus de les ordenances municipals.

No em sorprèn de CiU i no adreço la meva intervenció als regidors i regidores  d’aquest grup, als quals respecto i felicito si cal quan fan bé les coses, però amb qui ens separen valors  importants. CiU, presentant i donant suport a aquesta esmena ens demostra què volia dir Ferran Falcó, al seu bloc, quan parlava recentment que el que separava a CiU del PP en matèria de immigració era, i cito textualment, “l’actitud”, és a dir, comparteixen valors i es diferencien en l’actitud davant el que tos dos coincideixen a assenyalar com a problema. 

És per això que m’adreço als regidors i regidores del PSC i ERC convençut que al “tsunami” conservador i de dretes que assola Europa, les esquerres el podem combatre, només, sense renunciar als valors de l’esquerra: els valors de la justícia social i la igualtat en majúscules i no intentant contrarestar el discurs de la dreta, fent el mateix discurs però “ligth”.

Perquè això és el que passarà avui aquí, el senyor Garcia Albiol haurà aconseguit marcar l’agenda del PSC i d’ERC portant-los a aprovar una moció que diu que aquells ciutadans de Badalona en situació irregular tindran doble sanció, a diferència dels nascuts aquí o ja regularitzats, que pagarem una multa si infringim de forma greu o molt greu una ordenança. Els irregulars pagaran la multa i, a més, se’ls dificultarà el seu procés de regularització, comdenant-los a la irreguralitat perpètua, és a dir, a la explotació laboral, a l'economia submergida, a la sobreocupació, etc...

La seva moció és inoportuna, innecessària i, sobretot, injusta, com intentaré explicar tot seguit . Abans però, vull que pensem, tots i totes, que és la regularització per arrelament.

L’arrelament és un mecanisme excepcional per obtenir el permís de residència temporal. S’han de demostrar tres anys de permanència al municipi i un contracte de treball en ferm. És a dir, és un mecanisme creat perquè aquells que van arribar al nostre país de forma irregular, cridats per unes taxes de creixement econòmic molt favorables, poguessin regularitzar-se, entrar en la economia formal i poder contribuir a la riquesa de Catalunya.

Un tràmit, el de regularització per arrelament, que ja ha de comptar amb un informe preceptiu dels serveis municipals sobre la integració del demandant a la nostra societat i que, en cap cas, amb la legislació actual, cap persona amb antecedents penals, ni aquí ni enlloc, ja que cal el certificat de la Interpol, pot accedir a la regularització per arrelament. 

És per això, que la seva moció és inoportuna, i més inoportuna encara, si tenim en compte la disminució del fluxe d’irregulars que durant els anys 2009 i 2010 s’ha experimentat a l’Estat espanyol. La vaca ja no té llet i qui té gana busca altres vaques, com els 10.000 espanyols que durant el darrer mes han marxat a treballar a l’Argentina buscant una oportunitat que, avui, aquest Estat, no els hi dóna.

És perillosa perquè crea inseguretat jurídica: aplicacions diferenciades de les ordenances municipals per als “nacionals” i per als estrangers. Oblida, així, un dels principis bàsics de l’esquerra municipalista: la igualtat de drets i deures de tota la ciutadania, entenent la ciutadania com tothom que està empadronat i que, per aquest fet, disposa d’igualtat de drets i de deures. 

És injusta quan expressa “Que per les sol·licituds d’arrelament, l’informe comprovi l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes, bé pel sol·licitant, bé al domicili on aquest declari residir. A més, el fet d’haver recaigut sanció ferma per infracció greu, molt greu o reincidència de les ordenances municipals durant els últims dotze mesos, podrà constituir motiu suficient per a què la corporació local emeti informe de caràcter negatiu.”

O sigui, si un ciutadà per escopir dins d’un autobus, fer un grafit, pixar-se en un arbre, etc., tindrà una sanció de fins a 900 €, un estranger irregular tindrà doble sanció ja que pagarà la multa i, a més, se li impedirà la reva regularització i, no ens enganyem, no marxarà de la ciutat, simplement el condemnem a la irregularitat. Així, seguirà aquí, a Badalona, netejant la merda de les nostres cases cuidant els nostres avis, pares o fills però cobrant menys que si fos legal. I, el que és més injust, sancionem a tots els habitants empadronats d’un domicili perquè un d’ells hagi comès una sanció greu o molt greu d’una ordenança municipal.

Ciutadans amb doble sanció i ciutadans sancionats per allò que fan els qui conviuen amb ell al mateix domicili. Més injust impossible, no donem crèdit que ERC i PSC hagin signat això.

I de quina ordenança municipal estem parlant? De la de circulació? De la d’obres menors? De la de rases a la via pública? De la de civisme?. Si el que volem és incrementar el compliment de les ordenances municipals hi estarem d’acord. Però, perquè estan mesclant incompliment d’ordenances i immigració? És que han pensat que poden combatre el PP vinculant immigració i incompliment d’ordenances municipals?

Els recomano la lectura de l’editorial d’El Pais d’aquest diumenge on alertava que els patits democràtics europeus, intentant copiar les propostes xenòfobes i populistes per aturar la ultradreta, l’únic que aconseguien era legitimar el discurs de la ultradreta i, vostès, avui, matisant la moció del PP el que fan és donar-li una victòria al PP i carregar-los d’arguments.

Segurament vostès es refereixen a l’ordenança de civisme, no? Doncs si és així, assegurem el seu compliment incrementant les mesures que ens permetin sancionar els incívics. Nosaltres ni ho hem criticat ni ho criticarem i, el que és més important, pal·liem la manca de recursos econòmics municipals amb lideratge de l’Ajuntament. Feina i idees per seguir incrementant els projectes educatius de les nostres escoles i centres d’educació en el lleure, de les entitats juvenils dels nostres barris, dels plans d’entorns, dels plans de desenvolupament comunitari, etc . 

No tinguin, senyors del PSC i d'ERC, urgències electorals per aprovar mesures populistes i que vostès saben, ineficaces.

Com va dir un professional dels serveis socials de la nostra ciutat a un diari nacional, els problemes dels nostres barris que puguin generar l’arribada massiva d’immigrants, que hem experimentat arran del creixement econòmic, només tenen una solució: TEMPS, TREBALL I RECURSOS.

I a Badalona aquesta tasca ja l’hem fet amb anterioritat i, per tant, ho podem tornar a fer sense buscar dreceres que alimentin la bèstia del discurs xenòfob, molt llaminer en temps de crisi.

Però s’ha de fer sense renunciar als principis bàsics de la igualtat i la justícia social, amb una esquerra que no renuncia als seus valors ideològics davant la dreta, perquè una esquerra desarmada ideològicament és una esquerra derrotada i, avui, a Badalona i molt especialment vostè, senyor alcalde, ha cedit la hegemonia ideològica de la ciutat a la dreta. Des del primer moment a CiU, que li ha marcat l’agenda del seu govern, i a partir d’avui veiem que l’hi marca, també, el PP.

Senyor Serra, vostè és avui a Badalona la màxima expressió de la esquerra que renuncia als seus valors, la màxima expressió de l’esquerra derrotada.

Però els badalonins i badalonines han de saber que hi ha una esquerra, la de ICV-EUiA, que no renúncia als seus valors, que no es resigna i es reacomoda davant el discurs de la dreta, que plantem cara al PP: al carrer, als tribunals i al ple municipal i, el que és més important, que plantem cara als problemes que avui tenen els ciutadans oferint la nostra millor arma: valors per construir una ciutat més justa per a tothom, perquè la cohesió social no s’aconsegueix sense justícia social i, encara menys, cedint davant el discurs xenòfob, racista i desintegrador del Partit Popular de Badalona.

Àlex Mañas Ballesté

Regidor d’ICV-EUiA

Badalona, 21 de desembre de 2010

TEMPS, TREBALL I RECURSOS

TEMPS, TREBALL I RECURSOS

Temps, treball i recursos… Així definia en un diari nacional un excel·lent professional dels serveis socials de la nostra ciutat, i activista social, en una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat, l’Ateneu de Sant Roc, el que calia fer, la recepta per aconseguir la inclusió social d’aquells col·lectius d’estrangers, que per la seva pobresa cultural i econòmica poden causar  més problemes en aquests moments a Badalona. 

N’hi ha que prometen expulsions i l’imperi de la llei i l’ordre, n’hi ha que comparteixen aquests valors darrers, però amb una “actitud diferent vers el problema”, n’hi ha que, amb la seva inacció, no compensen amb temps i treball la manca de recursos que, com Ajuntament, hi poguem tenir. 

No és l’actitud, són valors diferents i jo ho tinc clar, mai canviaré els meus valors solidaris per guanyar vots, mai deixaré de pensar que darrera dels problemes de “civisme” o dels petits furts, la causa última d’aquests no és res més que una profunda desigualtat social. 

Quants presumptes delinqüents gitanos romanesos als que alguns volen convertir en cap de turc necessitem per robar el que ha robat Felix Millet? 

Quants milions d’euros ha rebut Badalona dels Fons de Cohesió Social de la Unió Europea des de fa un grapat d’anys? Els comparem amb els recursos que hauríem de destinar a fer treball social amb el col·lectiu gitano romanès? 

A mi personalment em genera més inseguretat la lectura de les converses punxades del sumari de Pretòria que aquest col·lectiu al que hem de dedicar temps, treball i recursos.

Temps, treball i recursos en una ciutat on aquesta feina ja la sabem fer perquè ja l’hem feta amb anterioritat. La resta són sopars de duros. Els polítics amb visió estratègica i de futur no han de prometre dreceres, han de dir les coses tal com són i identificar l’arrel del problema. Si només pensem en vots i en resultats electorals no anem bé. 

Expulsions? Enduriment del codi penal? No empadronar els il·legals? Jo em quedo amb temps, treball i recursos... encara que em costi vots.

“El mercat de la misèria”

Dimarts passat vaig ser a Sant Roc amb un grup de companys i companyes del barri. Vaig quedar estorat. Aprofitant els encants setmanals, a sota de l’autopista podem veure in situ les contradiccions del sistema i un dels reptes de les ciutats al segle XXI, l’exclusió i pobresa absolutes. Gent pobre ven allò que ha trobat a les deixalles a gent encara més pobre. A Badalona, a més a més, els fenòmens d’exclusió sempre es concentren als mateixos barris i en 30 anys de democràcia municipal no hem estat capaços de solucionar-ho tot i els esforços i recursos dedicats per les administracions de tots el colors polítics.

Sé que el tema preocupa, a mi i a tothom, però crec que no hi ha prou iniciativa per pensar solucions en aquest problema concret. No podem criminalitzar la pobresa, la solució no és només policial i cal pensar més enllà. Si creiem que la solució és només policial ens equivoquem. El primer tinent d’alcalde diu que la policia hi va i hi actua, no ho poso en dubte, però el dimarts 14 de setembre entre les 13.30 i les 15 hores no hi eren i el mal anomenat “mercat de la misèria” era allà.

Davant d’aquest problema hem de buscar solucions útils i explorar altres alternatives per evitar encara més la degradació d’aquest espai. Crec que cal assegurar presència policial per evitar l’establiment d’aquest mercat, procedir a una neteja i dignificació de l’espai urgent, a Sant Adrià està net i a Badalona no, i amb les entitats dels barri i els venedors del mercat “oficial” pensar quina activitat comercial podem impulsar els dimarts en aquest espai per omplir-lo de vida ciutadana i impedir-ne el seu mal ús. Pot ser una fira de plantes i flors, d’agricultura ecològica i menjar artesà, de mobles etc. No ho sé però llenço la idea... Confiar la solució només a la presència policial no és possible. Ens hi posem a pensar? És només una idea que deixo damunt la taula.

Solucionem aquest problema però no oblidem el de fons, l’empobriment progressiu d’àmplies capes de la nostra societat.

Badalona en Positiu

Badalona en Positiu

Bé, finalment m’he decidit a fer un blog. En aquest primer post intentaré explicar el perquè d’aquesta decisió i el seu títol. Primerament dir que faig un blog des de la perspectiva que sigui el blog de l’Àlex Mañas president d’ICV de Badalona i d’un regidor del grup d’ICV-EUiA, però aquest bloc és personal, les meves opinions no seran sempre les opinions “orgàniques”, ja que crec que pot ser un instrument útil per generar debat i, el que és més important per a mi, per enriquir la meva opinió amb la participació dels qui us animeu a dir-hi la vostra. De tothom, de la gent d’esquerres com jo o de gent amb qui no coincideixi ideològicament. El que importa és que la gent que estimem Badalona compartim reflexions i, sobretot, solucions.

Parlaré de Badalona, però avui és important no perdre de vista allò global per analitzar la perspectiva local, o sigui que suposo que acabaré parlant de més temes. Jo estimo Badalona i és el lloc on visc i on sento el deure d’implicar-me en la comunitat que m’envolta per millorar-la, però faig política perquè vull transformar el món. Encara crec que podem construir una societat millor on la igualtat i la llibertat regeixin el destí de tots els éssers humans. Per això sóc d’ICV, un projecte d’esquerra que vol superar les contradiccions del sistema actual, una esquerra moderna i no dogmàtica que vol un món de dones i homes lliures i iguals en un planeta habitable. Per això vull una Badalona habitable, sostenible on tots tinguem les mateixes oportunitats, on sigui igual el barri o continent on hagis nascut.

Fa molt de temps que hi dono voltes sobre la conveniència o no de publicar aquest blog. Finalment m’he decidit. La immediatesa dels debats fa que un no pugui expressar clarament el que pensa en els mitjans de comunicació tradicionals i reflexionar en veu alta, i enriquir-se amb la opinió dels altres sobre temes de la nostra ciutat que requereixen certes anàlisis, que ni al Ple Municipal ni als mitjans tradicionals no es poden donar.

Espero que aquest sigui un instrument útil per aquells que estimem Badalona i per a mi, ja que us convido a participar sense apriorismes amb les vostres opinions. I aquí ve el perquè del títol Badalona en Positiu. Estic fart, cansat del desànim que sovint s’expressa en aquesta ciutat. Els problemes de Badalona tenen solució, a Badalona pot haver-hi futur. A Badalona hi ha molts problemes i molts reptes que s’han d'afrontar, però no podem oblidar les grans transformacions, físiques i socials, que entre tots i totes, de tots colors i ideologies hem fet en aquesta ciutat.

Jo sóc un badaloní de 36 anys i recordo la Badalona dels 80. Hem millorat molt i podem millorar molt més encara. Aquells que viuen de lamentar-se d'oportunitats perdudes, del que podria haver estat i no ha estat, que els agrada mirar la ciutat per un forat fent anàlisis caduques i de curta volada poden seguir fent-ho, però jo, i molts com jo, creiem que Badalona té futur i volem mirar Badalona en Positiu.

Badalona és primera corona metropolitana i això és un repte i una oportunitat, no pas un hàndicap. No serem mai com Sabadell, Terrassa, Mataró o Vilanova, ciutats de la segona corona, no des dels seus respectius territoris, fet que els comporta generar oportunitats engrescadores. El que ha d’engrescar de Badalona és ser un territori entre el mar i la Serralada de Marina, que fa un continu urbà amb una de les ciutats més emblemàtiques del món en molts aspectes i cada cop més ben comunicada amb aquesta.

Badalona té una identitat que no pot perdre i que hem de preservar, però hem passat molt de temps intentant ser una ciutat referent de quelcom i jo crec que hem de canviar el xip i pensar com encaixem en aquesta ciutat de ciutats que és la capital de Catalunya. Per tant, Badalona és capital perquè la capital de Catalunya és una xarxa de ciutats de la qual en formem part. Aprofitem-ho generant petites centralitats atractives que facin més forta aquesta metròpoli. No hem de pensar en projectes singulars, que ens destaquin, que competeixin amb les ciutats veïnes, que vulguin fer una Badalona atractiva per si sola, això és impossible i són conceptes i estratègies urbanes del segle XX.

Hem de pensar com construïm una ciutat sostenible des de tots els vessants (econòmicament, socialment i territorialment), com ens articulem amb els nostres aliats territorials naturals dins d’aquesta xarxa de ciutats, o sigui les ciutats de la desembocadura del Besòs, i com, juntes, fem que el nord de la capital -xarxa de ciutats- sigui un lloc tant atractiu per viure com el seu centre. És una opinió personal i m’agradaria compartir-la, potser vaig errat però és imprescindible que consensuem plegats una estratègia de ciutat futura i aquest blog pretén posar un granet de sorra.

Per construir una Badalona atractiva tenim un primer repte per endavant que és el principal problema que avui ha d’afrontar Badalona, la inclusió social. No és construeix un territori atractiu si aquest és ple de desigualtats i Badalona és avui una ciutat amb profundes desigualtats amagades sota la catifa.

Ho hem de dir clar i fort: a Badalona hi ha pobresa,i molta. De res serveixen les obres a la via pública, els nous equipaments, la suposada eficàcia en la gestió, que ens ha costat 720.000 € a Montigalà, o el civisme, si la ciutat segueix sent profundament desigual. Aniran al nou Centre Cultural del Carme els clients i venedors del mal anomenat "mercat de la misèria" de sota l’autopista?. Els que s’estan als espais públics de la ciutat esperant el seu torn de dormir en un llit calent?

Em preocupa que avui a Badalona no tothom té les mateixes oportunitats, que som una de les ciutats amb pitjor capital instructiu de Catalunya, amb les rendes més baixes etc., etc. I avui hem de parlar a Badalona d'inclusió social, aquest el primer repte... i en positiu.

Per finalitzar, ho vull repetir, les transformacions positives d’aquesta ciutat són mèrit de molta gent, i políticament de tots els partits que han estat als governs municipals, les errades i els problemes endèmics també. Aquest bloc és profundament partidista perquè ja em coneixeu: prenc partit i molt per un projecte determinat, però no vull que sigui per llençar desqualificacions a d’altres partits, només vull generar debats que crec cal posar sobre la taula.